«Tot molt bé, tot correcte, estem molt contents, la gent s’ha implicat i els temps ha aguantat». El clavari de la Reial Congregació de la Puríssima Sang, Antoni Olmos, atén el Diari pels pèls. Falten 3 minuts clavats perquè arrenqui la Funció de la Coronació del Senyor, un acte sacramental que data del 1565 i que, coincidint amb el Diumenge de Resurrecció, tanca la Setmana Santa reusenca. Olmos s’estrena enguany com a clavari i diu que sent com «una responsabilitat el fet d’acostar la festa més important per als cristians, que és la Pasqua». «És la culminació de tot el llarg camí que hem fet de Quaresma a Setmana Santa. Mantenim aquest fet diferencial de celebrar, no només la passió i la mort, sinó també la resurrecció». Així reivindica Olmos un acte singular a tot el país i declarat el 2019 com a Bé Festiu Patrimonial de Catalunya.
La cosa va d’estrenes. La Maria Rosa assisteix a la Missa de Pasqua, oficiada pel prior, per primera vegada. Afirma que mai no es perd les Tres Gràcies de Divendres Sant, amb la sortida i retorn del Crist de la Sang, però aquest any s’ha animat a tancar el cercle. «Volem conèixer l’interior de la cosa», admet al Diari mentre el temple es va omplint d’una nebulosa a base d’incens. La parroquia és plena fins dalt i la mitjana d’edat és alta.
M’ho recorda l’Alejandro, amb qui m’assec en un banquet situat al lateral. És de Tarragona i recorda amb orgull que va fer la comunió a la Catedral, a l’altar major, i això, afirma, «no ho pot dir tothom». En qualsevol cas, gran coneixedor de la Setmana Santa de la ciutat veïna, assegura que des de fa uns anys vol viure de la de Reus. «Millor les comparar-les perquè les dues tenen coses precioses», respon a la pregunta tòpica sobre la comparació. Me’n fa adonar i afegeix que és la primera vegada que assisteix a aquest acte sacramental del segle XVI. «Normalment anàvem a la Prioral i aquest any hem volgut canviar», afirma.
Mentre xerrem a cau d’orella, el prior, el mossèn Joaquim Fortuny, guia l’eucaristia de Pasqua. Ell també s’estrena perquè l’any passat estava convalescent per una operació a l’espatlla. «És un ritus molt bonic», diu davant la feligresia, a qui recorda que, amb el Diumenge de Resurrecció, «la vida ha vençut la mort». El mossèn avança cap al moment de culminar la Coronació del Senyor.
El ritual de la coronació
El nom sí que fa la cosa. Després de la missa, un grup de nenes vestides de blanc –com a símbol de puresa– que han fet la comunió es dirigeixen al Crist jacent, situat al capdamunt d’unes escales que presideixen el temple. La seva missió és preparar el cos per a la Coronació: primer li retiren el vel, li treuen els claus, li guareixen les ferides, cobreixen el cos de pètals de flors i, finalment, el coronen. L’Elisenda i l’Aina n’han posat una de petita als peus i una de més grossa al cap. Per acabar, el tornen a cobrir amb un vel. La Funció acaba en el moment en què els fidels veneren la imatge del Crist.
La litúrgia ha durat més d’una hora. A l’exterior, hi ha cua per comprar un pollastre a l’ast al negoci veí del temple. Els padrins i padrines traginen les mones de Pasqua per lliurar als fillols. Fa sol i a les terrasses hi ha qui prefereix venerar el vermut.
