Judith Varela (Lleida, 1976), reusenca d’adopció des de l’any 2006, exerceix de mestra d’Educació Física i psicomotricitat a l’Escola Marià Fortuny, a més de ser membre de l’equip directiu del centre. Dona classes de psicomotricitat i des de fa quatre anys també practiquen ioga després del pati, per «ajudar als alumnes a trobar l’equilibri, a treure neguits i a preparar el cos per l’ensenyament».
Des de ben petita va tenir clar que volia dedicar-se a l’ensenyament?
Sempre m’havia cridat l’atenció. Tot i que vaig començar els estudis d’Enginyeria Agrònoma, vaig decidir canviar i estudiar el que sempre m’havia agradat, que és ser mestra.
Llavors, no deu ser gens fàcil desconnectar de la feina
És molt difícil desconnectar perquè quan tens una idea al cap que vols desenvolupar, i que no saps ben bé com tirar-la endavant, de cop i volta, quan vas pel carrer, veus un cartell que et dona la idea necessària. Tot està molt lligat al dia a dia.
No hi ha dues classes d’alumnes iguals.
Cert. Tinc sis grups de psicomotricitat i en les sessions, en què es barregen alumnes de P3, P4 i P5, cada setmana viuen la classe d’una manera diferent. Sempre és una sorpresa perquè cada grup té una dinàmica diferent.
El concepte de psicomotricitat és bastant recent.
Sí. Anys enrere, quan impartia educació física vaig haver de lluitar molt perquè no es referissin a les classes com gimnàstica. En canvi, ara, la psicomotricitat està més integrada entre els alumnes i les famílies.
Quins són els avantatges?
Hi ha moltes maneres de treballar-la. La metodologia que utilitzo és l’Aucouturier. La psicomotricitat acompanya als infants en el seu desenvolupament integral, tant físic com psíquic.
En què consisteix el mètode d’Aucouturier?
Parteix de la base que les sessions es divideixen en diferents fases. La primera és el ritual d’entrada, és a dir, cada vegada que els infants entren a l’aula, el mestre els rep un per un de manera personalitzada, ja sigui xocant les mans, amb una abraçada, etc. És a dir, a través del contacte visual l’alumne se sent bé des del primer moment. La segona fase és el reconeixement del cos, a través del moviment, per despertar-nos. Després, tombem el mur que consisteix a enderrocar una paret formada per peces d’escuma. A través d’aquesta acció l’alumne es deslliura de totes les angoixes del dia. Seguidament, comença la fase d’expressivitat motriu, on treballem les habilitats motrius mitjançant circuits. Quan aquesta acaba recollim la sala i iniciem la fase de relaxació mitjançant la concentració en una història, un moment en què introduïm elements del ioga. Per acabar, en l’apartat d’expressivitat oral els alumnes conten a la resta de companys la seva fantasia, és a dir, la història que han construït en cada sessió, si s’han convertit en un superheroi, en un animal, etc. És un moment clau perquè l’alumne connecta amb el seu subconscient.
Existeixen límits?
Tot i que a l’aula de psicomotricitat tot s’hi val, existeixen tres normes: cuidar-se a un mateix i als companys, cuidar el material i jugar, jugar i jugar.
Per què és important la respiració en les sessions?
Al final de les sessions, durant la relaxació és el moment en què més utilitzem la respiració, és a dir, que els alumnes siguin conscients de com entra-i-surt l’aire, si és fred o calent... D’aquesta manera, els alumnes estan concentrats en l’aquí i ara. Hi ha estudis de neurociència que indiquen que parar i respirar contribueix a ‘netejar’ el nostre cervell i relaxar-lo, per després concentrar-nos millor. Per això, a l’escola també impulsem el ioga després del pati, a través d’activitats dirigides a centrar-se en el moment present per ajudar als alumnes a trobar l’equilibri, a treure neguits i a preparar el cos per l’ensenyament.
Després d’aquestes sessions, els beneficis es veuen reflectits en la concentració i el rendiment acadèmic dels nens i de les nenes?
Fem servir moltes de les dinàmiques del ioga per al benefici dels alumnes. En aquest sentit, ens hem adonat d’ells en diferents situacions. Per exemple, al matí quan seiem al voltant del cor de l’aula i fem la salutació al sol, això produeix l’estirament de la columna vertebral, el sistema nerviós s’activa i prepara el nostre cos per l’aprenentatge. Quan això s’estableix com una dinàmica autònoma, els beneficis són clars. L’altra activitat que també fem és després del pati, quan els alumnes estan atordits i accelerats després de jugar, el ioga contribueix a baixar aquests nivells d’energia. En cas contrari, si no ets capaç de centrar-te i de concentrar-te per molt que vulguis fomentar l’aprenentatge serà impossible, perquè aquell nen o nena estarà pensant en si corria més o menys que els seus companys, amb qui jugava, etc. A més, aquestes sessions també contribueixen a reduir el pes de la motxilla emocional amb què carreguen els alumnes en el seu dia a dia.
Per què és important tenir un bon sistema emocional?
És bàsic perquè un alumne quan arriba a l’escola també ho fan els seus problemes, angoixes, limitacions... I si només estem pendents de què aprèn i què no, aquest alumne no tindrà un correcte desenvolupament. L’escola el que ha de fer és que l’alumne estigui emocionalment bé, és a dir, que sàpiga que l’escola és un lloc segur. Quan l’alumne està tranquil, sense angoixes, és quan realment aprèn.
