Sota la mirada de veïns i curiosos, operaris d’una empresa de perforacions han destinat tres dies a Riudecanyes a comprovar la presència d’aigua al subsol. Fa un mes que es recomana no beure ni cuinar amb l’aigua de l’aixeta atesa la terbolesa causada pels tractaments de potabilització i reducció dels nivells de manganès. El consistori reparteix garrafes dos cops per setmana entre els veïns, pendent de confirmar si es pot obrir un pou que solucioni provisionalment la problemàtica. Els dos sondejos de la tardor no van ser exitosos i vol constatar si el tercer cop és el definitiu per tenir un subministrament d’aigua alternatiu al pantà. L’alcalde Ernest Roigé insisteix en la connexió del poble amb la xarxa del Consorci d’Aigües de Tarragona.
L’agreujament de les reserves del pantà de Riudecanyes en l’últim mes ha provocat que l’aigua de l’aixeta de Riudecanyes no compti amb els nivells òptims per al consum humà. El poble s’abasteix de l’embassament i arran d’aquesta situació, el consistori ha optat per repartir garrafes entre el veïnat dos cops per setmana, els dimarts i els dijous, amb un cost aproximat de 5.000 euros per a les arques municipals des de finals de juliol. Paral·lelament, s’han fet estudis que indiquen la possibilitat que hi hagi aigua al subsol del nucli de la localitat. Concretament, es tractaria de la zona propera al pàrquing municipal, on dimecres van començar les tasques de perforació per sondejar sota terra.
Amb una perforadora i un generador elèctric, els operaris ja han destinat tres dies a fer els sondejos corresponents per determinar la presència d’aigua al subsol del municipi. Així, s’ha fet una testificació geològica i un control hidrològic de la perforació, basada en mostres del terreny extretes a cada sis metres de profunditat. La localització d’aquest indret s’ha determinat a partir d’uns estudis previs fets per hidrogeòlegs, que han analitzat la geologia regional i local per trobar uns punts que fossin propensos per trobar aigua. «Riudecanyes es localitza sobre material geològic format principalment de granit. És un material complex i l’aigua que pugui venir, ve donada per les fractures que pugui tenir aquests granits», ha detallat Víctor Delgado, hidrogeòleg de l’empresa Hidrolem.
Tot un poble pendent de la perforació del subsol
L’expectativa al municipi és màxima; al voltant de la maquinària s’hi reuneixen veïns i curiosos, fins i tot un saurí, que observen com els operaris perforen el subsol a l’espera que l’aigua brolli. «Veient la situació del canvi climàtic, ara com ara no hi ha res definitiu enlloc. Si podem tenir un pou que ens doni aigua, fantàstic. Si en podem fer algun altre més, també. Això no treu que tenim un pantà i que confiem que un dia o altre es tornarà a omplir. Però la solució definitiva és la connexió amb el consorci d’aigües de Tarragona», ha subratllat Roigé a l’ACN.
De fet, aquest és el tercer intent del consistori per trobar un pou que els proporcioni aigua. En una primera provatura la tardor passada, es va optar per sondejar una zona pròxima al castell d’Escornalbou. Es tractava d’un punt allunyat del nucli de població on es va trobar molt poca aigua, dues circumstàncies que van fer desestimar la possibilitat de canalitzar-la. Poques setmanes més tard es va tornar a provar, aquest cop més pròxim a Riudecanyes, però sense èxit. Els nivells de contaminants que es van detectar en l’aigua també van obligar a descartar aquest punt. Ara, el poble té totes les esperances posades en aquest tercer intent, el qual es localitza en un punt cèntric de la població, en un carrer per on antigament passava un barranc i molt pròxim a l’actual canonada principal.
Aquest dimecres es va iniciar tota la infraestructura necessària per començar a perforar el subsol, mentre que dijous van aconseguir assolir els 170 metres de profunditat sense que els tècnics detectessin cap canvi substancial ni zones amb aigua. Els treballs van continuar sense novetats l’endemà divendres, fins als 238 metres sota terra. La previsió és que les obres es reprenguin aquest dilluns, quan es podria decidir continuar perforant el terreny fins als 300 metres de profunditat i fer una aproximació del cabal que s’espera trobar. Aquesta obra d’emergència, que té un cost total aproximat de 100.000 euros, està subvencionada pràcticament per complet per l’Agència Catalana de l’Aigua. En cas que la perforació resulti exitosa, caldrà iniciar la resta de tasques d’instal·lació, bombeig i conducció d’aigua.
Si per contra, no s’aconsegueix trobar aigua al llarg de totes les capes de subsol, el consistori defensa seguir buscant en altres punts. «D’aigua n’hi ha, haurem de seguir provant. Si no n’hi ha, potser ens haurem d’acabar abastint amb cisternes o utilitzant-les per diluir l’aigua que tenim avui i fer-la apta per al consum humà. Més enllà, la connexió definitiva és la connexió amb el CAT. Tal com està evolucionant tot, no podem dependre només del que caigui del cel», ha lamentat Roigé.
