Pellicer i el seu partit i el partit de Pellicer

Tot això tindrà més sentit si les eleccions municipals es disputen en el terreny de la política local i del frec a frec entre alcaldables, però és difícil que no s’acabin dirimint també en altres terrenys de joc

16 diciembre 2018 15:18 | Actualizado a 16 diciembre 2018 18:28
Se lee en minutos
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

L’alcalde, Carles Pellicer, ha estat el més matiner en llançar la seva imatge de campanya de cara a les eleccions municipals de maig de 2019. El candidat del PDeCAT aspira a repetir triomf amb la marca ‘Pellicer Reus 2019’, el color blanc i la rosa de Reus. És a dir, ni rastre de cap identificació amb el seu partit. És una estratègia comprensible, perquè ningú sap si el PDeCAT es presentarà amb aquest nom d’aquí a sis mesos, si reeditarà les sigles Junts x Catalunya, com resoldrà l’encaix amb la Crida de Puigdemont –que aquesta setmana s’ha presentat a Reus, curiosament el dia abans que la campanya de Pellicer– o què passarà amb els candidats sorgits de les primàries republicanes que impulsa l’ANC.

Davant el risc d’alguna nova mutació del seu partit, Pellicer ha decidit tirar pel dret i anticipar-se a qualsevol moviment en l’àmbit sobiranista que obri la porta a fórmules alternatives o qüestioni la seva candidatura. I demanant als electors que li facin confiança de manera estrictament personal també intenta vacunar-se contra la creixent debilitat electoral que els sondejos auguren al PDeCAT.

Tot això tindrà més sentit si les eleccions municipals es disputen en el terreny de la política local i del frec a frec entre alcaldables, però és difícil que no s’acabin dirimint també en altres terrenys de joc. Cal recordar que el 26 de maig de 2019 coincidiran municipals, europees i autonòmiques en moltes comunitats.

Què passarà d’aquí a llavors i quin serà l’escenari que envoltarà els comicis és una entelèquia. La vaga de fam dels polítics presos, el judici contra els líders independentistes, els disbarats que prodiga el president Torra, les tensions al carrer, el tsunami provinent d’Andalusia, la irrupció de l’extrema dreta, la debilitat del govern Sánchez, l’espantall de l’avançament electoral... Veurem si la ciutadania vota pensant en persones i tasques de govern o primen altres claus. En aquest segon cas, els resultats estaran més oberts que mai.

Comentarios
Multimedia Diari