El paisatge urbà ha evolucionat com a resposta a canvis demogràfics, socioeconòmics i mediambientals. Reus va iniciar ja fa dècades un viatge sense retorn cap a la recuperació de l’espai urbà per a les persones, amb la vianalització del centre històric impulsada per una nova visió urbanística i comercial de la ciutat. Una política que ara té continuïtat fruit dels nous paradigmes vinculats al canvi climàtic, la salut i la mobilitat, que comminen a posar fre a l’ús intensiu del vehicle privat i a les emissions nocives que comporta. La qual cosa obliga a reordenar la via pública en funció dels mitjans de transport que es vulguin incentivar.
El transport públic i la mobilitat activa esdevenen la columna vertebral d’aquests plantejaments. A Reus, les inversions en nous trams de la xarxa de carril bici han estat les actuacions més visibles els darrers anys i ja han mostrat les afectacions del nou model en l’ocupació de l’espai, que s’ha de repartir entre calçada, places d’aparcament, carrils bici, voreres... I a mitjà termini, el futur tramvia metropolità del Camp de Tarragona. Un equilibri delicat.
La bicicleta compartida requerirà un canvi cultural quant a circulació i seguretat
De moment, el següent pas serà la posada en funcionament de la bicicleta compartida, la Ganxeta, prevista pel 30 de gener. L’impacte d’aquest nou servei públic va molt més enllà del debat recurrent sobre el seu grau d’èxit i utilització. En la meva opinió, la seva principal transcendència tindrà a veure amb el canvi cultural que implica quant a seguretat viària i als usos i costums dels conductors de tota mena de vehicles. Només cal veure una bicicleta o un patinet travessant els carrils d’entrada o sortida d’una rotonda per entendre de què estem parlant.
S’explica poc que aquest futur prometedor de ciutats pacificades i no contaminants necessita períodes de transició no exempts de dubtes i complicacions. De tal manera que podem arribar a preguntar-nos si el nou model està millorant o empitjorant la mobilitat o si realment està sent beneficiós pels nivells de pol·lució. Per tant, cal ser prudent amb mesures com l’establiment de zones de baixes emissions en una ciutat on els problemes reals de contaminació no són comparables amb Barcelona o Madrid.
En qualsevol cas, la mobilitat sostenible i la transformació en zona de vianants de més carrers i places són dos dels eixos que marquen el pla d’inversions de l’Ajuntament de Reus pel 2024 perquè, com ja hem dit, aquest és un viatge sense retorn, al que se sumen altres administracions amb la construcció de les estacions ferroviàries de Bellissens i SIntermodal i el tramvia metropolità, que modificaran el mapa del transport de viatgers.
Entretant, mentre les noves solucions i canvis culturals no assoleixin suficient maduresa, tampoc és d’estranyar que mesures com la conversió del raval de Santa Anna en zona de vianants o la construcció de carrils bici hagin afegit pressió a una mobilitat urbana ja tensada.
