Vint caixes niu per a ocells insectívors, 15 per a ratpenats, cinc hotels d’insectes, restauració i creació de basses per amfibis, un jardí de papallones o accions per a la conservació de l’àliga cuabarrada. Aquestes són algunes de les actuacions que el Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes Catalans-Ecologistes de Catalunya (GEPEC-EdC) ha realitzat a la comarca del Baix Camp durant el 2022. A nivell de província han sigut més de 200 els refugis per fauna instal·lats.
Tal com explica la Cinta, que treballa a l’àrea de Projectes i Conservació de l’entitat, a la zona del Baix Camp, s’ha actuat en tres zones: Gallicant (el despoblat del terme d’Arbolí que ara un grup de persones vol reactivar), la Font Major (la Selva del Camp) i Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. En aquests tres àmbits, el GEPEC-EdC treballa en diverses línies, tant en ocells insectívors, com l’àliga cuabarrada, amfibis o ratpenats. Tot amb l’objectiu final de protegir i afavorir la biodiversitat del territori.
En el cas concret de Gallicant, la Cinta detalla que es tracta d’una finca de 300 hectàrees que havia estat abandonada. I és que és un despoblat, al terme municipal d’Arbolí, que ara un grup de persones vol recuperar. En aquest context, l’entitat ecologista ha posat també el seu gra d’arena i, prèviament a recuperar la producció agrícola, s’ha intervingut per afavorir la biodiversitat. Així doncs, s’ha procedit a instal·lar cases niu per a ratpenats i s’han restaurat cinc basses per amfibis. A més, han ubicat cinc hotels d’insectes, és a dir, estructures dissenyades per a atreure diferents espècies.
Una segona zona on el GEPEC-EdC ha actuat és a la Font Major, pertanyent a la Selva del Camp. En aquest cas, les accions s’han centrat en la preservació de l’espai, i és que, tal com es destaca des de l’entitat, és un entorn «fresc i humit» que «acull elements naturals d’interès com la mateixa font i el riu del Rajadell, amb alguns punts d’embassament». Per tot això, la zona té «potencial per a sustentar un hàbit ric en flora i invertebrats». No obstant, «fins ara no és així pel fet que s’ha vist molt impactat per les motocicletes». L’entitat ha procedit a adequar la font, restaurar un camí i un espai afectat pel pas de motocicletes en un jardí de papallones i adequar un pou de gel que hi ha a la zona. També s’ha netejat l’espai i s’ha habilitat el tancament de l’accés a un camí de nova creació i s’han instal·lat cartells sobre els valors de l’espai.
La Cinta concreta que s’ha creat una nova bassa per protegir la salamandra, i s’ha fet un forat «i veurem si s’omple d’aigua». Sobre l’àliga cuabarrada, a la zona hi ha un espai de nidificació, amb una parella. Tal com detalla la Cinta, aquesta espècie pot abandonar el niu si en el moment de cria sent sorolls. És per això, que s’ha procedit a limitar l’accés de vehicles motoritzats a la finca entre els mesos de gener i juny.
Sobre el tercer àmbit d’actuació, el de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, l’entitat ha centrat les accions en la millora de l’hàbitat per a la recuperació de l’àliga cuabarrada i la biodiversitat al terme municipal. Sobre el primer cas, s’han creat vedrunes i nucli intensiu de conill per, precisament, fomentar l’aliment de la cuabarrada. També s’han instal·lat estacions de suport per a ratpenats.
Una altra tipologia de treballs han anat enfocats en la restauració de basses. Per una banda, se n’han recuperat dues pensant en les poblacions d’ofegabous, una espècie d’amfibi, i fauna associada, a més de crear zones humides. D’altra banda, s’han rehabilitat punts d’aigua per a la salamandra. Més concretament, l’entitat ha recuperat la Font de l’Enderrocada. També ha procedit a ubicar senyalització divulgativa dels valors naturals i ordenació de l’accés.
La feina, no obstant, no acaba aquí, i és que tal com es remarca des del GEPEC-EdC, «fem seguiments anuals dels refugis». D’una banda, per saber si funcionen i, de l’altra, per fer estudis.
