L’entitat GEPEC-EdC i l’associació Salvem lo Burgar alerten de l’amenaça de nombrosos projectes d’energia renovable en tràmit per implantar-se en aquesta zona, la depressió entre la serra de Cardó-Boix i les muntanyes de Tivissa, un corredor ecològic per a l’avifauna entre el Baix Ebre i la Ribera d’Ebre. A les 3 plantes solars (257 hectàrees), les 4 centrals eòliques (30 aerogeneradors de 200 metres d’altura) i les dues línies d’evacuació, s’hi podrien afegir 20 parcs eòlics (165 molins) i 4 plantes solars (225 ha) més, que temen que hi ha «sobre la taula» per construir-se al Burgar. Lamenten que es continuï perpetuant el mateix model d’explotació de recursos, d’aprofitament de les zones rurals i d’impacte sobre la biodiversitat.
El Perelló, al Baix Ebre, va ser dels primers municipis de Catalunya en acollir centrals eòliques. Hi funcionen 72 aerogeneradors a les centrals Colladetes i Calobres, que juntes produeixen prop de 50 MW.
La falta de contestació social i el cost (barat) de comprar i explotar els sòls rústics són en bona part el motiu perquè les promotores eòliques es continuïn fixant en zones verges com el Burgar, un espai poc poblat. Però els ecologistes s’oposen a convertir aquest espai natural en «un macropolígon industrial d’infraestructures energètiques» i alerten del sacrifici que pot suposar per a espècies protegies i amenaçades.
Des de GEPEC-EdC insisteixen que el Burgar està envoltat d’espais protegits, PEIN i Xarxa Natura 2000, i s’hi poden trobar espècies com l’àliga daurada i l’àliga cuabarrada (tres i cinc parelles, respectivament), així com altres rapinyaires com el duc, l’òliba i el mussol comú.
Amb l’anterior decret de renovables, el fet que els projectes poguessin tenir impacte sobre aquestes espècies d’aus era suficient justificació perquè la Ponència d’Energies Renovables els tombés en el tràmit de la consulta prèvia. Els ecologistes temen que aquests criteris s’hagin relaxat amb la modificació del decret 16/2019.
