«El dia 10 de març de l’any 1938 sortia de casa per incorporar-me a l’Exèrcit Roig, ja que la meva quinta, la del 40, va ser demanada». Així comencen les memòries del montblanquí Josep Maria Guarro. En aquell moment tenia 18 anys i no tornaria definitivament a casa fins a finals de 1939. Ara, el seu nét, Jordi Mateu i veí de Reus, ha recopilat els records del seu avi en un llibre: Els quaderns amagats. Memòries de la Guerra Civil de Josep Maria Guarro Martorell (1938-1939).
Es tracta de 125 cartes conservades d’aquell període i 230 pàgines organitzades en quatre quaderns que Josep Maria Guarro va deixar per escrit sobre les seves vivències durant el conflicte. Mateu ha fet tot un treball de recopilació i de recerca, que s’ha traduït en un llibre que, aquest dissabte, 25 de febrer, presentarà a les onze del matí al Palau Bofarull de la Diputació de Tarragona, al carrer Llovera de Reus.
Han sigut dos anys de feina, però el punt de partida es remunta al 2000, «quan vaig trobar dins d’un armari les memòries». El seu avi no va voler saber massa cosa de la troballa. «Ell no parlava gaire de la guerra», recorda Mateu. Però, en el seu moment, es va preocupar de deixar per escrit tot allò que va viure entre el 10 de març de 1938 i el 12 de novembre de 1939. «Les va escriure entre el setembre i el novembre del 39 a partir de les notes que havia anat prenent durant la guerra», relata Mateu.
Són pàgines amb un alt valor familiar. Però, tal com ressalta Mateu, van més enllà i suposen un testimoni històric, amb tot tipus de detalls del dia a dia, tant al front com dels familiars, a més de deixar constància de fets, situacions i localitzacions.
Per exemple, apareix l’Institut Pere Mata com a Hospital Militar de Reus. Allí, Josep Maria Guarro hi va anar a parar el 2 de novembre de 1938, després de ser ferit prop de Pinell de Brai, tot i que hi va ser poques hores. No hi havia prou llits i va ser evacuat cap a Vilafranca del Penedès per, després, ser derivat al Parc Samà, on li van donar l’alta. Guarro també fa referència a l’antiga estació de tren del Parc Sant Jordi i, com a curiositat, parla de l’hospital del Morell. Una qüestió d’especial rellevància, ja que fins al moment «no se sabia que existís», subratlla.
Amb les memòries i les cartes a la mà, Jordi Mateu va presentar el material al seu amic i doctor de l’Àrea d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, Valentí Gual. «Em va donar dues opcions: o fer un llibre familiar o seguir investigant», i va escollir la segona opció. Les memòries queden plasmades amb les cartes intercalades de forma cronològica. Però es complementa amb el front de guerra al pas per Montblanc i un ampli annex, amb la biografia de Josep Maria Guarro, la seva lleva, així com la relació de montblanquins i persones foranes víctimes a Montblanc de la Guerra Civil. «Són les memòries del meu avi, però amb els detalls que dóna, qualsevol es pot fer una idea de què van viure els seus familiars en aquella època», subratlla Jordi Mateu.
