L’alcalde Pellicer «ha de marxar per la porta gran», em va comentar l’estiu passat una persona rellevant de Junts per Catalunya (JxCat). Pel context de la conversa i pel moment polític, la part important de la frase era la primera, tot i que l’interlocutor/a la va pronunciar sense posar-hi més èmfasi que a la segona. No calia.
Aquest comentari va ser una de les primeres coses que em van vindre al cap dilluns al Teatre Bartrina immediatament després que Carles Pellicer anunciés que no es presentaria a la reelecció. Les coses a Reus han acabat anant com volien des de JxCat i la seva alcaldable encapçalarà la candidatura a les municipals de 2023, però això no implica que el guió del desenllaç l’hagi escrit exclusivament el partit de Puigdemont, sobretot tenint en compte que l’actor principal era Pellicer.
La frase esmentada revela també que els socis de coalició de l’actual alcalde –recordem que Junts per Reus és una entesa electoral entre el PDeCAT i JxCat– no tenien clar aleshores si intentaria optar a una nova reelecció, com tampoc ho sabien els altres socis de govern. De fet, ha estat la gran pregunta que ha planat sobre la política municipal durant el darrer any. I tinguem present que Reus és la ciutat més gran amb alcaldia en mans dels postconvergents i les diferents eleccions han demostrat que la figura de Pellicer arrossega un plus important de vots en unes municipals.
Personalment, tinc la sensació que l’alcalde va començar la legislatura convençut que afrontava el seu últim mandat, però la pandèmia i el trencament de l’espai postconvergent li van generar dubtes sobre la decisió de plegar. Les incerteses provocades per ambdós fets podien perjudicar, d’una banda, la tasca pendent de govern que pretenia deixar com a llegat i, d’altra, les possibilitats que la fórmula Junts per Reus pogués reeditar-se i repetir victòria electoral.
Desconec el moment en què Pellicer es decanta definitivament per dir adéu, però tot apunta que la conferència al Bartrina s’havia començat a preparar fa unes setmanes amb l’objectiu específic de fer aquest anunci i, per tant, la decisió ja estava presa aleshores.
Un protagonista a l’ombra
Les poques notícies recents que han aportat pistes sobre la qüestió apuntaven també en aquesta direcció. Les de l’entorn més proper, com la marxa del seu cap de gabinet i de campanya, s’entenia millor en clau de final d’etapa. I les procedents dels companys de viatge refermaven la voluntat de JxCat de liderar el projecte i la llista electoral. Casualment, o no, el nomenament de Montserrat Vilella com a directora general a la Generalitat i la renúncia a l’escó de regidora per centrar-se al nou càrrec convertien Teresa Pallarès en alcaldable de facto del partit de Puigdemont a Reus.
Però, mentrestant, Carles Pellicer continuava implacable amb les seves convivències als barris i la lectura que treballava en la seva pròpia precampanya era inevitable. Tot i això, exercir d’alcalde fins al paroxisme ha estat el seu tret distintiu i tampoc cal buscar-hi segones intencions a què ho faci fins al darrer dia.
Deia Václav Havel, que sabia bastant d’ambdues coses, que la política és també teatre i tots els polítics es transformen sense voler en actors, dramaturgs o directors. Així doncs, escollir el Teatre Bartrina per escenificar la notícia del comiat va incrementar la càrrega efectista de l’acte.
Aquesta concepció es va veure reforçada per un fet imprevist i malaurat, com l’atropellament del regidor Pere Aluja i l’ovació que li va dedicar l’auditori per sumar-se al desig de recuperació. I també per una circumstància atzarosa, com que el secretari general de JxCat, Jordi Sánchez, arribés uns minuts tard i hagués d’entrar i seure a primera fila a la vista de tothom.
Gosaria qualificar-ho de cop de teatre afegit, perquè Sánchez també era un dels protagonistes a l’ombra de la representació. El que no està del tot clar, si més no per aquest cronista, és el paper que cal assignar-li. Si ho sotmetéssim a votació del públic, probablement la majoria li atorgaria el paper de botxí de Pellicer. És una possibilitat.
Una altra és que Sánchez exercís de summe sacerdot d’un acord que, més enllà de la retirada de Pellicer, posi les bases per tornar a aglutinar les forces presents a Junts per Reus en una mateixa candidatura encapçalada per Pallarès. Les referències de l’alcalde a la unitat de cara a les municipals i la mateixa presència de Sánchez inviten a pensar en un pacte ja tancat en aquest sentit.
La resposta correcta només la saben les persones que han participat directament a les converses. I potser n’hi ha més d’una de resposta correcta.
L’últim i espatarrant gir del guió ha arribat cinc dies després de l’acte del Teatre Bartrina, quan Jordi Sánchez ha manllevat el paper de Carles Pellicer i també ha anunciat que no es presentarà a la reelecció com a secretari general de JxCat, després d’una temporada mantenint la incògnita. Pel seu adéu, Sánchez ha preferit un escenari de caràcter cinematogràfic, perquè l’ha fet públic al consell nacional del partit celebrat a Alcarràs.