Per a molts nens i nenes, l’Olimpíada Escolar de Reus és el primer contacte amb la pràctica esportiva. Per a d’altres, és una cita marcada en vermell al calendari i un espai on compartir la seva passió amb companys i companyes d’arreu de la província. Sigui com sigui, tots comparteixen una mateixa il·lusió: representar la seva escola al costat dels amics i amigues. El cas de Maria Gabarri, alumna de 3r de Primària del Rosa Sensat, i el de Dídac Gené, de 6è de la Puigcerver, exemplifiquen a la perfecció aquesta dualitat. Dues vivències molt diferents que convergeixen en allò essencial: l’esport com a eina per créixer, sentir-se part d’un col·lectiu i construir records.
Tant Gabarri com Gené comparteixen una mateixa visió de l’esport, després d’haver competit en futbol sala i natació, respectivament. Són el reflex de la raó de ser de l’Olimpíada Escolar. «M’ha ajudat a tenir respecte pels companys que no són tan ràpids», explica Gené. «Ajuda que més nens i nenes vulguin fer esport. A mi em fa estar contenta», diu Gabarri.
Ja en la seva 43a edició, l’Olimpíada Escolar s’ha consolidat com un referent en l’àmbit educatiu: una oportunitat per fomentar la pràctica esportiva entre infants i transmetre els valors que l’envolten.
L’objectiu de l’Olimpíada és fomentar l’esport i trasnmetre’n els seus valors als alumnes
Maria Gabarri, estudiant de 3r de Primària, mai havia practicat esport més enllà de jugar a futbol al pati amb els seus amics. Tot i no comptar amb una Associació de Mares i Pares (AMIPA), la voluntat altruista del professorat de l’Escola Rosa Sensat va fer possible que els alumnes participessin per primera vegada en l’Olimpíada. Ho van aconseguir gràcies a l’empenta dels mestres i al suport de les famílies, que van acompanyar els infants als partits, que van jugar tot i no disposar de xandalls escolars.
«Estàvem molt nerviosos. Els professors ens van dir que ja érem guanyadors només pel fet de ser el primer equip del Rosa Sensat en jugar fora de l’escola», explica Gabarri. «Nosaltres érem el futbol de carrer», afegeix amb un somriure d’orella a orella, recordant les emocions viscudes durant el partit.
Amb el futbol sala, Gabarri ha descobert una passió a la qual li agradaria continuar donant recorregut. «M’ho passo molt bé, tots juguem junts i no ens separem. Estimo molt les meves amigues», afirma. A més, assegura que intentarà convèncer-les per seguir jugant plegades.
Per la seva banda, en Dídac Gené, alumne de 6è de Primària, ha viscut enguany la seva última Olimpíada Escolar, després de quatre anys consecutius participant-hi. «Ho trobaré a faltar. És una data que espero amb ganes cada any. Serà molt estrany no tornar a competir», confessa.
En cada edició, l’alumne de l’Escola Puigcerver ha aconseguit almenys una medalla en les proves de natació. Aquest any s’ha endut la plata en els relleus mixtos i l’or en els 50 metres papallona, la seva modalitat preferida, ja que és «la més difícil i la que cansa més», segons explica.
«El més especial ha estat guanyar medalles contra alumnes més grans i ràpids que jo», tanca Gené, nedador del CN Cambrils, on va començar a nedar amb només 4 anys esperonat per son pare.
