Esperant a primera fila a la plaça del Mercadal, el Nil, de set anys, i el Dimas, de tres, ho tenien claríssim. «A mi m’agrada molt la Cucafera perquè m’encanta la seva cançó», explicava el germà gran, i el menor es decantava pel «Gegant Indi, que balla molt».
El Seguici Petit de Reus, que ahir va lluir-se en la jornada que les Festes de la Mare de Déu de Misericòrdia reserven especialment per al gaudi infantil, té assegurat el relleu.
Vestits encara amb l’uniforme de l’escola, amb alguna bèstia de goma a les mans, corrent d’una punta a l’altra de la plaça o dansant al ritme dels acompanyaments musicals, nens i nenes esperaven per admirar els seus elements preferits des d’abans que s’iniciés la cercavila.
Alguns assaborien l’últim granissat de l’estiu, altres tot just es despertaven després d’una becaina improvisada al cotxet i n’hi havia molts que, a espatlles dels pares, buscaven el millor angle. «No veuré res!», es queixava un. I el pare l’avisava que «encara no han sortit». N’hi havia que, amb els ulls ben oberts, vivien el seu primer contacte amb el Drac o el Basilisc petits.
Entre el públic, els menuts albiraven els cèrcols del Ball de Cercolets o el cap de l’Àliga. I emulaven els gegants fins que algú els advertia que «al final, t’acabaràs marejant».
Els enamorats del Seguici Petit custodiaven atents el seu lloc sota el cordó que delimitava la plaça. O seguien el recorregut, avançant pels carrers plens de gent i animant els adults a anar «més de pressa», conscients que els tocava ser els protagonistes del dia.
Les famílies intercanviaven consells: «Allà està tot fatal, però sembla que aquí hi ha més espai per posar-s’hi». I els avis compartien amb els nets el berenar popular que va servir-se a la plaça. Pel nucli, danses i elements petits es deixaven estimar, escampaven la festa i engrescaven les criatures.
L’entrada del Ball de Diables petit al Mercadal comandant la cercavila, cap a les set de la tarda, va emocionar els infants, que van cedir l’espai de joc al Lleó, el Ball de Gitanes, la Mulassa, els Xiquets de Reus, els Vitxets, el Ball de Marcos Vicente o els Nanos petits. Ells són la continuïtat de la tradició, que es consolida entre la canalla.