Enmig de l’efervescència cultural que es visqué a Reus el 2017 amb motiu de la Capital de la Cultura Catalana, la ciutat va recuperar la Festa de l’Arbre de Maig –una tradició datada al s. XVI– de la mà de la Coordinadora de Danses Tradicionals. Aquell any, el projecte quedà un xic diluït entre els esdeveniments culturals generats per a l’ocasió, però l’organització tenia la voluntat clara de festivar la cita més enllà de la marca de la Capital Cultural, la qual cosa demostren les tres edicions de la Festa de l’Arbre de maig en les que hem observat una evolució de les activitats que van consolidant-se provocant que la festa s’obri un lloc en el calendari festiu reusenc.
Per explicar com era la Festa de l’Arbre de Maig al s.XVI ho fem amb paraules de Violant i Simorra: «Cada any el dia 30 d’abril anaven al bosc a tallar el pi més alt i més gros que trobaven i el duien al coll fins a la plaça [...] el plantaven al bell mig, ajudats amb cordes estirades per la gent, des dels balcons del voltant». Ho explica també el folklorista Josep Bargalló: «un cop l’arbre en poder del jovent, les fadrines l’enflocaven amb cintes i llaços de coloraines vives i l’engalanaven amb flors i [...] eren fetes grans ballades i demostracions d’alegria al seu voltant». Amb aquesta base documental es va anar configurant la nova festa, adaptada als nostres dies però intentant ser el més fidel possible a la tradició.
Des de la configuració de la idea, passant per l’execució de les activitats fins als balls que han dansat al voltant del Maig, la festa ha sigut possible gràcies a moltes aportacions i col·laboracions de persones, entitats i institucions que amb la seva experiència han fet possible aquesta recuperació. L’aportació per part de Carrutxa va ser important per mostrar l’estat i les característiques actuals de les Festes de l’arbre o les Festes de Maig que segueixen vigents arreu dels Països Catalans, especialment a la comarca del Priorat, però també per detallar les característiques de la festa antiga a la ciutat de Reus, gràcies a la documentació aportada per la recerca de quatre dècades sobre les tradicions del nostre territori.
Amb aportacions documentals, fotogràfiques i moltes estones de conversa, la festa es va recuperar amb l’arbre i la dansa com a elements vertebradors i protagonistes. L’estructura actual de la festa es basa en el trasllat del pi i la plantada a la plaça de la Patacada, el pregó, l’engalanada, el dinar popular, la cercavila dels balls tradicionals i el ball conjunt del vespre. El repte material més gran era tallar un pi de la vora de la ciutat legalment i aquí va entrar en joc l’Institut d’Agricultura i Jardineria de la ciutat, que ha aportat un pi ―cada vegada més alt― durant aquests tres anys. El segon factor era el mitjà de transport del pi. El primer any l’arbre va ser transportat per les Brigades Municipals; el segon any, es va fer amb un carro i un cavall de la mà de l’Associació d’Amics del Cavall; i el tercer a peu, amb l’arbre carregat a les espatlles gràcies a l’esforç de desenes de persones de diferents entitats culturals acompanyats per un grup de músics amb flabiols i sacs de gemecs.
Quan l’arbre arriba a la plaça, es planta i es llegeix el pregó. Posteriorment, es berena i es dansa al seu voltant. L’endemà, de bon matí, se segueix engalanant mentre es cuina el dinar a la mateixa plaça. Un cop guarnit, al seu voltant hi té lloc el dinar de germanor i, després, la presentació de les colles convidades de fora vila. També es balla en cercavila pels carrers del centre amb l’objectiu de replegar gent fins a retornar a la plaça i fer ballades conjuntes al voltant del Maig. Així doncs, la recuperació de la Festa de l’Arbre de Maig vol ser un espai on la dansa tradicional i popular és la protagonista. Després de tres edicions, el públic no es limita només a observar els diferents balls convidats, sinó que participa activament a través dels àpats, els guarniments i els balls conjunts que ens permeten aprendre i gaudir de danses d’arrel tradicional dels Països Catalans i d’altres indrets d’Europa.
Si bé l’actual Festa de l’Arbre de Maig té els principals components d’una festa antiga, falta madurar-la i visibilitzar-la, definir i concretar els actes principals i estendre’ls a una major part de la ciutadania per fer d’aquesta festa un acte festiu de ciutat aconseguint que les persones se la sentin seva. També tenim davant nostre el repte de convertir la festa en un punt de trobada per als balls tradicionals del país, pel qual seguim treballant any rere any. I l’altre gran repte de la festa és augmentar l’alçada del pi.
La Festa de l’Arbre de Maig s’està fent un lloc al calendari festiu de la ciutat i amb aquest esperit i, adaptant-se a la realitat actual del s.XXI, volem continuar mantenint viva aquesta tradició.
