Fa 25 anys que el Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals (CRAC) i Carrutxa van apostar per recuperar l’Àliga com un dels elements del Seguici Festiu de la ciutat. Francesc X. Rivero Bonillo és l’actual cap de colla, i porta des del 27 de juny del 1996 fent ballar l’Àliga.
Com van dur a terme el procés de reintroducció de l’Àliga?
Érem un grup d’amics que estàvem vinculats a la cultura reusenca. Ens vam estar documentant sobre l’Àliga i vam parlar amb Carrutxa. Ells van recuperar la informació.
Per què l’Àliga?
Perquè havia estat un element important a Reus en el passat. Ens vam posar en contacte amb l’escultor, el Manel Llauradó, li vam demanar les peces musicals al Jesús Ventura i també vam fer una campanya per finançar la tornada.
Pensaven que tindria èxit des del principi?
Recordo que en aquell temps s’havia recuperat el drac i poca cosa més. Feia temps que no s’havia reincorporat cap element i estàvem molt a l’expectativa.
De tot això ja fa 25 anys, quina valoració fan de tot plegat?
Molt positiva, la veritat. Estem molt contents de l’acceptació de l’Àliga a la ciutat. Ara parles amb la gent i sembla que sigui un element de tota la vida.
Amb quin moment es queda?
El primer dia que la vam treure al carrer, el 27 de juny del 1996. També ens agrada remarcar com a moment especial el ball curt dins del santuari de Misericòrdia. Com a portador de l’Àliga destacaria que és un dels moments més emocionants.
Quants portadors han passat per la colla durant aquests 25 anys? Quants en queden?
Han passat 19 portadors, i dels qui estàvem al principi en quedem dos.
Com ha estat aquest darrer any i mig?
Perdre el Sant Pere de l’any passat va ser molt dur. Per Misericòrdia almenys vam poder fer el ball al santuari. Enguany ha estat un Sant Pere diferent, el parc de la festa ha estat una bona solució, però no és el mateix que la plaça del Mercadal. Som un element que balla per la gent, i ens agrada que els reusencs i les reusenques gaudeixin.
Com esperen la pròxima Misericòrdia?
Tots crèiem que aquesta Misericòrdia seria ‘normal’, però veient la situació, no sé... Si no pot ser, esperem que el pròxim Corpus i Sant Pere puguin ser ‘normals’.
També s’han complert cinc anys des que va néixer l’Àliga Petita. Com han anat?
Molt bé, la veritat. El problema ha estat el darrer any i mig. L’Àliga Petita la porten nens, i els nens van creixent. El fet d’estar un any parats ha fet que l’hagin pogut ballar molt poquet. Malgrat tot, estem molt contents, l’Àliga Petita és quelcom molt positiu perquè tenim la ‘pedrera’ assegurada.
Quines han estat les reaccions a la Menció Honorífica?
Estem molt orgullosos i agraïts de rebre un reconeixement com aquest. Volem donar les gràcies a la gent que ens va ajudar quan fa 25 anys vam decidir recuperar l’Àliga.