Tot xerrant amb amics que fan docència a secundària podem tenir la sensació que, si bé els adults de mitjana edat de la tercera dècada del segle XXI no serem la darrera generació que usi el català en la vida quotidiana, la canalla que ara va a primària sí que la podria ser. Mentre ens esmercem i ens desesperem perquè no arribi aquest moment, convé posar sobre la taula que en l’àmbit acadèmic internacional els estudis de llengua i literatura catalanes no sols continuen en plena forma, sinó que creixen i cada cop congrien més especialistes d’arreu del planeta, en especial d’Europa i Amèrica. Són gent valenta, formada i capaç que ha de realitzar més d’una renúncia a fi de dedicar-s’hi, ja que no sempre compten amb el suport de la institució o dels col·legues, que sovint prefereixen la conveniència de treballar en els camps de llengües més esteses. Hi pot haver, certament, sensació d’aïllament, de manca de congressos, de dificultat per fer xarxa i trobar projectes o revistes ben puntuades disposades a publicar articles d’estudis catalans; i, a més, els salaris cada cop són més precaris, especialment entre el jovent, que no hi veu perspectives de futur.
Malgrat tot, encara hi ha gent valenta, formada i capaç que treballa a nivell acadèmic en el camp de la llengua i la literatura catalanes arreu
Malgrat tot, encara hi ha gent valenta, formada i capaç que treballa a nivell acadèmic en el camp de la llengua i la literatura catalanes arreu. En alguns països o regions s’han unit en associacions de catalanística, que és el nom tradicional d’aquest àmbit de recerca, per exemple l’Anglo-Catalan Society o la DKV alemanya. Ara bé, l’entitat que n’aplega més investigadors a tot el món, amb una trajectòria consolidada en l’organització d’activitats que afavoreixen la recerca en estudis catalans, és sens dubte l’AILLC, l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, que vetlla perquè cada tres anys s’organitzi un col·loqui en què s’exposin els progressos acadèmics, les noves hipòtesis i projectes. La seu de cada col·loqui s’alterna entre els Països Catalans i alguna ciutat de fora del domini lingüístic: fa sis anys es va celebrar a Bucarest, el darrer va ser a Vic i el proper tindrà lloc enguany a Poznan, Polònia, en concret del 9 al 13 de juliol. Per tant, els organitzadors sobre el terreny serem els membres del Centre d’Estudis Catalans de la Universitat Adam Mickiewicz, la qual duu el nom d’un immens poeta romàntic orgull dels polonesos, agermanats històricament amb els catalans per esdevenir lliures en l’estretor entre imperis que ens han tocat a la rifa. La conferència inaugural la pronunciarà Víctor Martínez-Gil sobre narrativa fantàstica i la de cloenda, Simona Škrabec sobre traducció. Val a dir que, al Comitè científic del Col·loqui destaca Magí Sunyer, i entre els comunicants hi haurà Jordi Ginebra, Emili Samper, i Albert Ventura, tots quatre de la URV i membres de l’APELLC. També hi comunicarà Carles Royo, lingüista de la URV.
No podem oblidar que algunes de les lectures més lúcides sobre l’obra de Mercè Rodoreda o de Najat El Hachmi provenen de l’estranger, com també certes visions de Llull o de March; i, de la mateixa manera, brillants propostes d’anàlisi gramatical del català, innovadores comparacions traductològiques o efectius mètodes d’ensenyament de llengua es desenvolupen en departaments estrangers. I és que fins i tot a la pel·lícula de ciència-ficció Atlas, protagonitzada per Jennifer Lopez i ambientada l’any 2071, el català apareix com a opció lingüística dels robots de combat que han de servir per salvar el planeta.
