Crec que és la millor manera de definir-lo, tal com es va proclamar ell mateix en múltiples entrevistes, com un ciutadà europeu de vocació universal. Què crec que volia dir amb aquesta definició? Doncs que era una persona vinculada a la defensa de la pau, de la cultura, de l’educació i de la ciència i, al mateix temps, un detractor infatigable del fanatisme, el dogmatisme i els nacionalismes exacerbats que tan mal havien fet a Europa i al món.
I per això va arribar a ser director general de la Unesco, amb un gran consens per cert, i per això ha estat una persona que ha deixat empremta i que aquestes darreres hores està rebent un reconeixement gairebé unànime.
Tres coses m’agradaria destacar, breument, de la seva enorme petjada humana. La primera és que no ha de ser l’economia, ni les relacions monetàries, la base de les relacions internacionals. Una veritat com un temple. El doctor Federico Mayor Zaragoza posava sempre l’accent en l’ànima humanista de la voluntat de l’home i de la dona, com a raó de ser fonamental a partir de la qual consensuar una identitat universal basada en la llibertat i en la dignitat de l’ésser humà.
Per això sempre va fer una crida a la unitat dels pobles del món que ajudés a superar els nacionalismes identitaris confrontats que, ho tornem a veure aquests dies, es tradueixen en guerres, dolor i odi. Ell defensava just el contrari: que el substrat humanista -respectant la diversitat nacional i cultural- tenia un denominador comú capaç d’unir a tots els pobles en unes vertaderes Nacions Unides.
És a dir, va destacar i subratllar sempre que l’arrel cultural i l’amor a la llibertat eren l’essència de l’humanisme socràtic que definia aquesta identitat universal. Els vertaders drets humans tantes vegades proclamats i tantes vegades també ignorats. I és aquesta passió per desenvolupar uns valors universals compartits per tots i totes la força que ens ha d’inspirar a seguir lluitant pel seu somni d’un món unit entorn dels valors de la pau i de la llibertat.
Com a delegat a les Terres de l’Ebre m’agradaria també posar de relleu la iniciativa, impulsada el 2010, de presentar el nostre territori com a candidatura en ferm per ser designada com a reserva de la biosfera de la Unesco, l’ens precisament liderat durant tants anys amb tanta dignitat pel doctor Mayor Zaragoza, i que ell va impulsar directament implicant-se al màxim en la seva defensa activa. Com diria ell mateix, una acció local de dimensió universal perquè la lluita per a la conservació de la biosfera i del nostre medi natural, efectivament, ho és.
Finalment, com a representant institucional del Govern de la Generalitat deixeu-me mostrar la meva satisfacció pel reconeixement per part del Govern de Catalunya que li va atorgar la creu de Sant Jordi l’any 2005, durant l’executiu liderat pel president Maragall. Aquesta distinció honora també, n’estic convençut, tant a la Generalitat com al poble de Catalunya que va fer justícia a un home honest i digne. Tant de bo tinguem la capacitat de donar continuïtat al seu llegat...
