Subvenció als carburants: efectes sobre el mercat i objectius econòmics

Durant els darrers mesos, els governs de la Unió Europea han aprovat mesures per a frenar l’increment dels preus energètics. El govern espanyol no ha quedat al marge d’aquesta tendència, i també ha dissenyat una sèrie de polítiques per a pal·liar els efectes de la pujada de preus. Així, el mes d’abril passat va introduir una rebaixa generalitzada de 20 cèntims d’euro per litre de carburant. A mitjan mes de juny va entrar en vigor l’’excepció ibèrica’, que és una particularitat en la fixació del preu de l’electricitat al mercat majorista de la llum d’Espanya i Portugal. A més, la setmana passada es va anunciar una altra mesura en aquesta línia, que consistirà en gravar les empreses energètiques amb un nou impost de caràcter temporal, del qual no ha transcendit la forma concreta, però sí l’import que se n’espera recaptar (2.000 milions d’euros durant els anys 2022 i 2023).

Tot i que aquestes mesures són força variades, totes busquen frenar l’escalada de preus de l’energia, que s’ha accelerat arran de la invasió russa a Ucraïna. Val a dir que els preus energètics mostraven pressions alcistes abans del conflicte, i l’any passat ja es van aprovar unes primeres modificacions com per exemple la reducció de l’IVA de la factura elèctrica (inicialment del 21% al 10%, i el mes passat al 5%).

Totes aquestes intervencions tenen una vocació transitòria, mentre existeixi pressió sobre els preus energètics. De moment, però, els efectes del conjunt de mesures introduïdes no són massa evidents, i tant els preus dels carburants com de l’electricitat mostren una tendència a l’alça que no dona treva al govern.

No hi ha una única explicació de l’escassa efectivitat d’aquestes polítiques, ja que això depèn de molts factors que se superposen un sobre l’altre. Una primera causa és la forta pressió que reben els preus de l’energia, que no pot compensar-se totalment amb aquestes mesures, la qual cosa significa que de no haver-se dut a terme aquestes intervencions els preus encara estarien més amunt. Un altre grup d’explicacions el podem trobar en les característiques de les mesures en si mateixes.

Si ens centrem en la rebaixa de 20 cèntims del preu del litre de carburant, cal tenir en compte que és un mecanisme força qüestionable pel fet que va en contra d’uns objectius indiscutibles de política econòmica. En primer lloc, no corregeix la (desigual) distribució de renda entre les persones, atès que tothom amb independència dels seus ingressos gaudeix del mateix descompte. En segon lloc, la rebaixa del carburant tampoc garanteix un benefici només pels individus que tenen dret a la mesura i qualsevol persona, sigui o no sigui espanyola, gaudeix del mateix descompte finançat amb diners públics espanyols. En tercer lloc, si la mesura s’allarga en el temps i s’ha de recórrer a dèficit públic, s’està traslladant a les generacions futures la càrrega econòmica de la intervenció.

En quart lloc, la mesura va en contra de l’eficiència mediambiental, que postula que s’han d’introduir impostos per a compensar el dany ambiental ocasionat pel consum de carburants (la contaminació) i reduir-ne els efectes. Si en lloc de posar un impost es rebaixa el preu (se subvenciona), simplement es va en contra del que cal fer per a afrontar el problema ambiental i s’està incentivant la no substitució dels carburants per altres formes d’energia neta. Finalment, i no menys important, hi ha el problema de la incidència de la subvenció sobre els agents econòmics. La idea és molt senzilla. Pel cas dels carburants, els 20 cèntims poden acabar realment a la butxaca del venedor (i no del consumidor) si la rebaixa via subvenció es compensa amb un increment del preu del carburant. La capacitat dels venedors d’apropiar-se la subvenció depèn, entre altres coses, de la competència que hi ha al mercat i de la sensibilitat de la demanda quan augmenta el preu.

En relació amb el mercat de benzineres, la competència és relativament baixa i el nombre d’empreses força reduït, fet que no afavoreix baixades de preus. En relació amb la demanda de carburant, hi ha una escassa sensibilitat de la quantitat consumida davant canvis de preu. Per veure-ho, simplement basta preguntar-nos quants desplaçaments (quant consum) hem deixat de fer amb el nostre vehicle en els darrers mesos de forta pujada de preus. Tant la reduïda competència entre gasolineres com la baixa sensibilitat de la demanda al valor de preu afavoreixen que els venedors s’apropiïn de la subvenció.

En síntesi, la subvenció als carburants és una mesura molt qüestionable, perquè no afavoreix del cert els consumidors, no fomenta el transport sostenible, trasllada la càrrega econòmica a generacions futures, etc. Els possibles efectes positius són de curt termini, moment en què actuen com un para-xoc per a consumidors i empreses. No obstant això, allargar aquesta subvenció en el temps no té cap mena de justificació econòmica, ni energètica i encara menys ambiental.