No sempre! Utilitzem la paraula cribratge com a sinònim de detecció precoç de malalties en persones sanes per a evitar les seves conseqüències greus, la qual cosa sembla assenyada i pot ser útil, però ens cal saber que el cribratge també pot causar danys. Els beneficis del cribratge sovint s’han exagerat i els danys s’han minimitzat o fins i tot, ignorat.
Quan ens ofereixen un cribratge hauríem de rebre la informació que ens permeti decidir si l’acceptem o no, perquè la detecció precoç no sempre és beneficiosa.
Un exemple que il·lustra bé el que volem explicar és el cribratge del càncer de pròstata, on els beneficis són incerts i els danys clars. També ens servirà per entendre el concepte de «sobrediagnòstic».
El càncer de pròstata ocupa el segon lloc entre els càncers més freqüents en els homes. El podem dividir en dos grans grups: una forma agressiva que es dissemina ràpidament amb una taxa de mortalitat alta, i una altra de creixement lent que mai posarà en risc la salut d’aquell que la pateix.
Idealment, una bona prova de cribratge hauria de detectar els càncers perillosos, amb l’esperança que es poguessin tractar, però no aquells que no ho són de perillosos, perquè creixen lentament.
El tractament del càncer de pròstata comportarà efectes secundaris com la incontinència i la impotència, un preu massa alt, quan el càncer no és agressiu.
Els beneficis del cribratge sovint s’han exagerat i els danys s’han minimitzat o ignorat. Quan ens l’ofereixen, hauríem de rebre informació que ens permeti decidir
El PSA –acrònim d’antigen prostàtic específic– és una prova analítica que es demana a molts homes de forma rutinària. Sovint es troba augmentat en la majoria d’homes amb càncer de pròstata, però certs tumors prostàtics no cancerosos, algunes infeccions i fins i tot alguns productes de parar-farmàcia també poden elevar la concentració de PSA i, a més, un home de cada cinc amb càncer de pròstata té concentracions normals de PSA. Com podem veure aquesta prova no és tan específica com el seu nom fa pensar.
En resum, el PSA té serioses limitacions com a prova de cribratge i, no obstant això, certs grups de professionals i pacients, així com les companyies que venen les proves de PSA, les han promogut amb entusiasme entre homes sans i s’han adoptat de manera massiva en molts països.
En l’actualitat tenim evidència científica sobre els beneficis i danys del cribratge del càncer de pròstata i ens ha mostrat que, tot i que el cribratge de PSA augmenta les probabilitats de fer un diagnòstic de càncer de pròstata no hi ha un impacte significatiu sobre la taxa de mortalitat per aquest càncer.
Tot això no vol dir que hi hagi homes que s’hagin salvat d’una mort per càncer de pròstata, gràcies al diagnòstic precoç, però no tenim maneres de saber per endavant, quins homes es beneficiaran del cribratge i quins rebran un tractament innecessari amb conseqüències adverses greus per a la seva vida quan els seus tumors no eren cap amenaça a la seva salut. Sense l’analítica del PSA aquests homes mai s’haurien assabentat que tenien un càncer de pròstata. És a dir, haurien mort amb un càncer de pròstata, però no com a conseqüència d’ell.
Richard Ablin, el descobridor del PSA el 1970 ha dit públicament: «Mai vaig somiar que el meu descobriment portaria a aquest desastre per a la salut pública».
La comunitat mèdica ha d’afrontar la realitat i aturar l’ús inadequat del cribratge de PSA o, com a mínim, qualsevol home que se li proposi sotmetre’s a les proves de PSA hauria de ser informat sobre les limitacions en el diagnòstic i les possibles conseqüències adverses d’aquestes.