Un company acabat de jubilar em diu: «Ara tinc més coses a fer que quan treballava tot el dia». Probablement molts hem sentit alguna vegada la sensació d’estar dirigint un circ de tres pistes o la d’un malabarista del Circ du Soleil amb un grapat de pilotes que ha de mantenir en l’aire.
Marie Kondo, experta internacional en ordre i neteja, va manifestar després del naixement del seu tercer fill que es rendia... que casa seva estava ‘desendreçada’ i que el que realment li importava en aquell moment era gaudir de temps amb els seus fills.
La hiperconnectivitat, l’obesitat i la saturació informatives, l’elevat nombre de canals de recepció d’informació i la seva escassa qualitat, el canvi constant d’activitat... ens allunyen del single-tasking, la monotarea, el ‘focusing’ o el que ve a ser... simplement fer primer una cosa i després una altra; i estar en el que estàs fent.
L’atenció és una de les nostres capacitats més escassa i important a la vegada. Estudis mostren que podem arribar a passar un 47% del nostre temps distrets sense fer allò que hauríem de fer. Els nostres recursos cognitius són limitats i la realització de diferents taques alhora o en paral·lel bloquegen la seva realització i qualitat. Solament podem fer bé una cosa a la vegada. Experts com ara Allen (autor de Getting Things Done) i Schwartz (CEO de The Energy Project) proposen elaborar periòdicament llistes de tasques pendents i establir un sistema d’acompanyament per ajudar a completar-les; dividir les grans tasques en «properes accions» més petites evitant la multitasca. Treballar 90 minuts i disposar d’un breu descans, realitzar les feines més importants a primera hora del dia o entrenar-nos en centrar l’atenció en un únic element o objecte prenen consciència i controlant la freqüència de les distraccions.
En una època de missatgeria i connectivitat 24/360, amb estímuls constants i amb un elevat nivell d’estrès i ansietat, fer les coses d’una en una esdevé un antídot contra el dèficit d’atenció.
Les darreres investigacions en psicologia i neurociència orienten cap a l’entrenament de l’atenció plena i focalitzada per afavorir les funcions executives.
El pas de l’excitabilitat exploratòria, la impulsivitat, la hiperactivitat, el desordre, la necessitat i la curiositat sobredimensionades per les noves experiències... A la cerca d’una única cosa, un sol objectiu.
Focusing. Build a One-Page Plan. Gary Keller desenvolupa al seu Bestseller: The One Thing, una única idea. Davant una constant allau de correus, missatges, tuits, reunions, llistats de tasques pendents... Un desafiament per crear un hàbit en 66 dies o per dissenyar un calendari on recollir les teves grans prioritats 411 (4 setmanes, 1 mes, 1 any). «Identifica els teus valors i concreta els teus objectius, dissenya un pla en una pàgina i fixa el teu ritme de responsabilitat».
Training the mind. Daniel Goleman explica l’atenció com una musculatura –mental– que es pot enfortir amb la pràctica adequada. Posar l’atenció en l’objectiu escollit i quan s’allunyi dels nostres pensaments fes-los circular de nou per aconseguir una atenció renovada desactivant els pensaments rutinaris.
Observar sense jutjar, desactivar la resposta del pilot automàtic, centrar-se en el moment i controlar les emocions.
Entrenar la desintoxicació de la multitasca: llegir, caminar, escoltar, dormir, mirar...
Antonio Sánchez-Escalonilla (doctor en Ciències de la Informació de la Universitat Complutense en Madrid): «En l’època de la dispersió, llegir un llibre o veure una pel·lícula són reptes que ens ajuden a centrar-nos. Fomentar la capacitat de contemplació i d’admiració resulta essencial per assolir la felicitat».
Menys coses i més estimades; menys relacions i més valuoses; menys activitats i més importants. Probablement no trobarem a faltar res, prendrem consciència, valorarem i ens centrarem en allò que tenim, que fem, en allò que som.
