Aquests dies es parla més de les protestes dels universitaris en contra del genocidi de Gaza que no pas del mateix conflicte. No està passant res més del que calia preveure. Els estudiants ja no poden romandre impassibles davant les imatges de caos, bombardejos, destrucció d’hospitals, morts d’innocents, i l’obstrucció de l’ajuda humanitària a Gaza. Cada dia s’aixequen amb la llosa de més i més noms de víctimes civils, fruit de la massacre de l’estat d’Israel a Gaza. El 17 d’abril, els estudiants propalestins de la Universitat de Colòmbia, Nova York, van dir prou. Van ocupar el campus amb pancartes com ‘Palestina lliure’ o ‘Parem el genocidi’. Poques hores després, la presidenta d’aquella universitat va instar a la policia que desmantellés el campament dels díscols. En contra del que esperava, aquella repressió desmesurada no va fer més que llençar més llenya al foc. L’endemà, el campament tornava a estar al mateix lloc i amb més suport d’estudiants professors. En pocs dies, la mobilització contra la massacre de Gaza ja estava present en més de 50 campus universitaris. El moviment no va trigar a travessar l’Atlàntic, arribant a França, Itàlia, Alemanya i, evidentment, Catalunya.
No podem oblidar que els estudiants universitaris alçant-se contra el genocidi de Gaza, reclamen una acció més coherent dels seus governs, tal com es va fer en 1968 per la guerra de Vietnam, els últims anys de les dictadures de Franco, Pinochet o Videla, o en 2003 per la invasió de l’Iraq. Si bé era de preveure que els universitaris protestarien en contra del genocidi de Gaza, sí que sorprèn la contundència de la repressió policial i les declaracions d’alguns polítics. Què és el que temen molts governs occidentals, sobretot als Estats Units, d’uns estudiants que sols demanen que el seu país faci tot el que pugui per aturar la massacre de civils innocents? La narrativa oficial menysprea i desvirtua l’objectiu de les protestes dels universitaris. Als Estats Units, Biden parla de vandalisme i odi als jueus, mentre que Trump crida a la policia contra els «estudiants bojos». I aquí, el PP ignora i blanqueja el genocidi de Gaza, posant l’accent en el terrorisme de Hamàs i la condició democràtica de l’estat d’Israel.
Els campus universitaris són, en aquest sentit, un termòmetre social en temps de guerra, un bon reflex de les tensions que provoquen entre nosaltres les morts de civils innocents per part del govern ultraconservador de Netanyahu. Mentrestant, la llista continua. Avui, els morts de civils a Gaza ja supera els trenta-cinc mil, el 72% dones i nens innocents. Malgrat les protestes dels estudiants, demà continuarem incrementant la dramàtica llista fins que no s’aturin les accions indiscriminades de l’exèrcit d’Israel i Estats Units deixi d’enviar més bombes.
