La transició energètica obliga a substituir els carburants fòssils per altres formes d’energia lliures d’emissions contaminants. A nivell productiu, aquesta transició vol dir que s’han d’abandonar les centrals de carbó i els cicles combinats i apostar per energia renovable, com la fotovoltaica o l’eòlica.
Ara bé, la transició energètica no només canviarà el ‘com s’obté l’energia’, sinó que també canviarà el ‘com s’organitza el sistema energètic’. Aquests canvis organitzatius vindran ocasionats pel tancament de les grans centrals de producció concentrades, que donaran pas a un sistema descentralitzat de producció renovable.
Així, l’organització social de l’ús, l’obtenció i la gestió de l’energia (procés conegut com ‘ciutadania energètica’) s’articularà entorn a noves relacions entre els actors energètics (consumidors, empreses, administracions). Aquest nou escenari energètic anirà lligat a canvis en la presa de decisions sobre les infraestructures energètiques, obrint-les a la participació ciutadana (en contra de la gestió històrica d’infraestructures energètiques centralitzades i de gran escala).
La ciutadania energètica modifica el paradigma energètic mitjançant l’autoproducció (autoconsum), les comunitats energètiques, les cooperatives i la propietat i control dels medis de producció d’energia, entre altres. La transformació del sistema energètic significa passar del paradigma ‘l’energia com a mercaderia’ al paradigma ‘l’energia per als ciutadans’.
Els nous sistemes d’energia neta modifiquen la generació energètica monopolista de mitjans del segle XX cap a un mercat energètic descentralitzat més obert i capaç de facilitar la implicació dels consumidors, ONGs, comunitats energètiques i ciutadans particulars. En el nou model energètic, doncs, les persones passen a ser la peça central i prenen decisions en relació a la producció, l’ús i la comercialització de l’energia.
A la demarcació de Tarragona, la transició energètica dels propers anys serà particularment significativa degut a la forta especialització en la producció d’energia i a les transformacions previstes en el mix energètic provincial (tancament nuclear, nous projectes de renovables, hidrogen verd, etc.).
Com és sabut, a la província s’hi concentren les tres plantes productores d’energia nuclear actualment operatives a Catalunya (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II). També és la demarcació catalana amb major potència eòlica instal·lada, principalment a les comarques del Sud (Terra Alta, Ribera d’Ebre i Baix Ebre) però també a la Conca de Barberà, el Priorat, l’Alt Camp i el Baix Camp. A més, la província aixopluga instal·lacions de refinat de petroli a l’àrea del Camp de Tarragona.
En un treball de recerca recent, cofinançat per la Diputació de Tarragona i la Universitat Rovira i Virgili, s’ha aprofundit en el grau de participació social (ciutadania energètica) en el procés de transició energètica a Tarragona. L’estudi consistí en una enquesta a 1.500 persones amb dos objectius.
En primer lloc, l’enquesta buscava obtenir informació sobre tres aspectes que conformen el concepte de ciutadania energètica: i) coneixement del procés de transició energètica; ii) acceptació de les noves formes d’energia; iii) participació activa dels ciutadans en la transició energètica.
En segon lloc, l’enquesta buscava determinar si el coneixement, acceptació i participació activa dels individus enquestats varien en funció de la residència en un municipi (o la seva perifèria) on està localitzada una infraestructura energètica o de la residència en qualsevol altre municipi de la província.
El mix de producció energètica tarragoní va permetre distingir quatre tipus de municipis: i) municipis on, directament o en la seva perifèria, hi ha localitzat un parc eòlic; ii) municipis on, directament o en la seva perifèria, hi ha localitzada una central nuclear; iii) municipis on, directament o en la seva perifèria, hi ha localitzada una refineria de petroli; i iv) municipis on no hi ha localitzada cap d’aquestes tres infraestructures energètiques.
Els resultats de la investigació mostraren que el posicionament ciutadà sobre les matèries relacionades amb l’energia, la transició energètica, la utilització d’energies renovables o la localització o tancament d’infraestructures de producció energètica té una clara dimensió territorial. També s’observaren diferències importants entre trams d’edat, gènere o ocupació, respecte a l’acceptació de potencials noves infraestructures.
A més a més, una part important dels ciutadans tarragonins sap molt poc sobre la normativa de transició energètica (particularment els joves), i no ha incorporat «elements verds» a la seva llar. Finalment, els resultats obtinguts suggereixen que qualsevol política que impliqués la construcció d’infraestructures energètiques hauria de tenir en compte les eventuals externalitats negatives que es produirien al territori i hauria de dissenyar mecanismes compensatoris en benefici del manteniment de la qualitat de vida de les àrees implicades.
