Al conjunt de l’estat, i també a Catalunya tenim un problema d’inversió pública. Malgrat l’impuls durant els últims anys, dels Fons Next Generation, l’esforç inversor públic, i el pes de la inversió publica sobre el PIB, és clarament insuficient. Al llarg dels darrers deu anys l’estoc de capital públic a Espanya, s’haurà reduït en més d’un 5%. Aquestes xifres són molt preocupants, acabaran implicant menys contribució potencial de la inversió publica al creixement econòmic, i a mitjà termini estan debilitant la nostra economia. Malgrat que avui tenim xifres de creixent rellevants, impulsades per un consum públic elevat, i una forta contribució de les exportacions de serveis, amb el turisme estranger com a protagonista, a mitjà termini no tenim garantit que es pugui mantenir. Per l’economia catalana i espanyola, és imprescindible incrementar la inversió pública en termes nets, per garantir un creixement sostenible en un futur immediat. I això no serà fàcil.
En un escenari de reactivació de les regles fiscals a la Unió Europea, amb un elevat nivell d’endeutament públic, i amb una menor capacitat potencial d’incrementar la pressió fiscal, que ja s’ha incrementat durant els últims anys, no resulta fàcil plantejar un increment important de la inversió pública a l’estat espanyol, que permeti aturar aquesta reducció d'estoc de capital públic, i la seva recuperació.
En primer lloc, caldran unes regles fiscals europees adients, amb certa flexibilitat, que no tractin per igual la inversió que la despesa corrent, i que facin compatible la reducció del dèficit i l’endeutament públic, amb un marge de maniobra suficient, que possibiliti un l’increment real d'estoc de capital públic a casa nostra.
En segon lloc, especialment a Catalunya i al conjunt de l’estat espanyol, caldrà fer un esforç important de contenció i racionalització de la despesa publica corrent. De vegades, en termes de rendibilitat electoral a curt termini, alguns gestors cauen en la temptació de prioritzar la despesa corrent en lloc de la inversió, ja que els efectes sobre els electors són més perceptibles. Si la despesa corrent continua incrementant-se com els darrers anys, al conjunt de les administracions públiques espanyoles, serà molt difícil realitzar la inversió pública necessària. Durant els pròxims anys serà imprescindible que els pressupostos prioritzin la inversió enfront de la despesa corrent.
En tercer lloc, s’ha de generalitzar de forma urgent, l'avaluació prèvia de qualsevol despesa pública, també les programes de despesa corrent, però especialment les inversions. No és de rebut, que encara avui, la majoria inversions públiques no estiguin sotmeses a aquesta avaluació, en termes de rendibilitat econòmica i social, així com en termes de sostenibilitat financera, ambiental i social. És imprescindible que qualsevol inversió, disposi d’aquesta avaluació, i a l’hora de programar-les, es faci en funció d’aquests resultats. S’han de prioritzar les infraestructures públiques productives (de transports i comunicació, de recerca ...), que contribueixen al creixement econòmic, i les infraestructures socials (sanitàries, educatives, culturals ...) que contribueixin al benestar social. En canvi, s’han d’eliminar aquells projectes d’inversió pública genèrics, que no compleixin aquests objectius, com per exemple els dissortadament famosos plans E (plans Zapatero).
En quart lloc, s’han de pressupostar molt millor, a l'efecte d’assolir una millor execució pressupostària. Es fa difícil d’entendre, i genera frustració, veure els pobres graus d’execució pressupostària de les inversions d’algunes administracions. Aquest fet s’accentua més quan els graus d’execució són asimètrics entre diferents territoris dins del mateix estat. Si quan realitzis un pressupost, inclous a l'efecte d’acontentar, determinats col·lectius, territoris, o grups polítics, projectes que no estan prou madurs, per no disposar per exemple, dels estudis ambients, els projectes executius, o els terrenys o espais necessaris, el que provoques és que aquelles inversions no s’executin en l’exercici pressupostat. Als pressupostos només haurien d’aparèixer projecte que puguin executar-se de forma immediata.
Aquesta és la realitat avui, per això cal que des dels diferents àmbits de la societat civil, i des de la ciutadania en general, fem arribar als responsables polítics la necessitat i la voluntat de prioritzar la inversió pública durant els anys vinents, una part del nostre futur depèn d’això.