Dos dels darrers articles de Gregori Luri –filòsof, pedagog i assagista– publicats al Diari Ara amb el títol Educació: en defensa del talent plantegen l’anàlisi en profunditat de diferents idees sobre Educació.
Els darrers resultats de les proves PISA, l’equitat –construïda en l’excel·lència, en la mediocritat o en el fracàs–, el grau d’inclusió que pot integrar una comunitat...
Luri proposa una «equitat ambiciosa que estiri tothom cap amunt»: amb expectatives altes, invertint en la formació de bons mestres, ordenant la disciplina, amb un finançament adequat «tret d’on calgui»... Tot plegat per bastir una cultura comuna. Ja que és aquesta cultura comuna la que permetrà que «una societat que ha fet del pluralisme un valor constitucional suprem continuï sent una en la seva rica diversitat».
La qualitat d’un sistema educatiu depèn de la qualitat dels seus docents; el primer dels reptes. Evidències mostren que l’impacte d’un ‘bon’ docent i la seva formació és una variable clau en el sistema escolar. Observar, valorar i entrenar les capacitats d’interacció del docent amb els alumnes en especial la retroalimentació directa i personal a cadascun d’ells. Els estudis ens dirigeixen cap a un sistema d’accés a la docència similar al de la sanitat: prova d’accés estil MIR de medicina amb període llarg de ‘residència’ remunerat.
La formació dels docents, com s’organitzen juntament amb el lideratge dels directors i directores –la defensa i el cultiu del seu talent– són claus en la qualitat de l’educació. (Louise Stoll)
En segon lloc, ‘Back to basics’. Diferents països han iniciat un camí cap als ‘orígens’ en educació: més lectura, més matemàtiques, menys sobreespecialització, menys pantalles i un no rotund a les tendències sense contrastació científica. Posar el focus en les habilitats transversals amb una visió més crítica envers les modes pedagògiques. Red flag a l’innovacionisme com a tendència, com a urgència generada pel màrqueting, simplement com la rèplica d’altres sistemes educatius o com a un posicionament ideològic. Aprofundir en la didàctica, l’art d’ensenyar: lectura en veu alta, exposicions orals, escriptura a mà de cartes, relats breus, raonament...
Llegir i escriure: una tasca per a la vida sencera. Lectura intensiva –comprensió, i treball de la memòria–: llegir sempre, cada dia i des de petits; els hàbits de lectura no s’improvisen. La lectura de textos –de llibres extensos– d’acord amb especialistes desenvolupa les habilitats lectores i el pensament analític i crític.
Al capdavall, el paper de pares i mares. Estudis d’entitats internacionals, com ara Harvard Family Research Project mostren que la implicació familiar en l’aprenentatge dels infants està fortament associada amb el seu desenvolupament socioemocional i a la millora dels resultats acadèmics. Suport i implicació importants –a més de l’acompanyament escolar– en els estils educatius familiars de responsabilitat personal, de servei i de treball ben fet. Els hàbits, les rutines... no consisteixen sols a obtenir quelcom o en arribar a una fita; més aviat es tracta de convertir-se en un model concret de persona. Això no obstant, educar no és sols una qüestió d’especialistes: els pares i mares tenen un paper clau com a protagonistes principals de l’educació dels seus fills.