Whatsapp Diari de Tarragona
Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Demografia i resultats electorals

25 mayo 2024 23:04 | Actualizado a 26 mayo 2024 07:00
Josep Oliveras Samitier
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
Comparte en:

En escoltar o llegir opinions d’analistes polítics sobre els darrers resultats electorals s’ha posat molt èmfasi en el fet que per primer cop els vots i escons dels partits no independentistes han superat els dels partits anomenats independentistes. Les diferències en els resultats són notables i variats. No s’expliquen solament per les estratègies seguides pels partits, ni pels programes, ni pel tarannà o qualitats dels caps de llista. Els factors condicionants d’un resultat ben segur que són diversos, però entre ells cal tenir en compte elements de tipus geogràfic: els llocs i la demografia.

Els resultats han mostrat clarament un canvi de tendència que algun han qualificat de fi d’una etapa, però en les explicacions donades s’ha particularitzat poc en l’elevat percentatge d’abstencions i en els canvis demogràfics. Canvis que s’han accentuat en els darrers vint anys. Per exemple, el 1986 els nascuts a Catalunya eren el 65,9% de la població i la major part d’ells tenien pares nascuts al país. Altres havien adoptat el català com a segona llengua apresa en el treball o a través de la vida quotidiana del lloc on vivien. A la demarcació de Tarragona el percentatge era del 72,8%. Trenta-sis anys després, el 2022, els percentatges eren del 63,6% per Catalunya i del 64,06 per Tarragona, però molts dels nascuts no sentirien a parlar el català ni a la família, ni al treball.

Per contra, els nascuts a l’estranger eren l’1,6% de la població de Catalunya l’any 1986 i l’1,4% de la de Tarragona; i l’any 2022 eren el 21% tant en un àmbit com en l’altre, i una part d’ells tenien la nacionalitat espanyola. Unes diferències fortes, i un retrocés del català parlat avalat per les enquestes.

Si es té en compte que la llengua es considera un signe d’identitat, i si una llengua i els coneixements de la societat que la manté estan en retrocés, no es pot pretendre que una part important de la nova població es senti identificada amb moviments independentistes. La societat canvia, i si hi ha persones amb estructures mentals immodificables, pot passar que hi hagi resultats electorals que costin d’entendre.

Comentarios
Multimedia Diari