Informe PIRLS 2016 (Estudio Internacional de Progreso en Comprensión Lectora. «Los niños españoles sufren otro fracaso internacional en lectura. Tampoco llegan a la media europea ni a la de la OCDE los estudiantes catalanes». (El Periódico, 05/12/2017).
«L’Estudi Internacional de Tendències en Matemàtiques i Ciències (TIMSS) de 2019 mostra que el rendiment dels escolars catalans de primària ha empitjorat des de 2015 i es situa als nivells de 2011» (ARA, 12/2020).
«Catalunya, a la cola en comprensión lectora en Primaria» – estudio PIRLS 2021 (Progress in International Reading Literacy Study) (Diari de Tarragona, 09/06/2023)
«Els pitjors resultats de la història a l’informe PISA: Catalunya cau tres vegades més que el conjunt d’Espanya» (ARA, 12/2023).
Publicació de l’Informe: «Proposta d’actuacions urgents, i a mitjà i llarg termini, elaborada pel Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives» (Departament d’Educació, 03/2024).
Informe TIMSS 2023. «Prop d’un 40% dels alumnes de 4t de Primària tenen un nivell baix o molt baix de Matemàtiques. Catalunya, en la tercera pitjor posició de les 9 autonomies analitzades» (La Vanguardia, 12/2024).
«Catalunya es caracteritza per elevats nivells d’abandonament educatiu prematur (14,8 %), per sobre de la mitjana estatal (13,7 %) i especialment de la UE (9,5 %)». «Durant el període 2014-2022, la despesa sobre el PIB creix lleugerament. Amb tot i això, aquesta evolució de la inversió en educació es produeix en un sistema educatiu amb un dèficit estructural d’inversió pública» (Fundació Jaume Bofill, Anuari 2024. Estat de l’Educació. 11/2024).
Ja fa mesos de les darreres notícies al voltant de l’avaluació del nostre sistema educatiu... forat negre informatiu, a l’agenda política, al rànquing de preocupacions dels ciutadans i ciutadanes... No obstant això, un mal funcionament de la llei de dependència, de l’atenció sanitària o en seguretat tindria una repercussió immediata en la valoració de la nostra societat del benestar. En contraposició un mal funcionament del sistema educatiu pot passar desapercebut, ‘camuflat’, ocult... durant anys en l’itinerari escolar d’un infant per acabar sortint a la llum quan ja és massa tard.
Algunes idees –sense voluntat d’exhaustivitat–.
1. Lideratge educatiu dels pares i mares (‘apreteu’, situeu l’educació com a una de les principals preocupacions i prioritats a la nostra societat). Així mateix, els pares i les mares són els primers i principals educadors dels fills. A més d’un acompanyament escolar, pares i mares són una escola diària d’estils educatius familiars de responsabilitat personal, de servei i de treball ben fet: un model concret de persona.
2. Reconeixement i prestigi social (i econòmic) dels docents. La qualitat d’un sistema educatiu depèn de la qualitat dels seus docents. Excel·lència en la formació universitària en el grau de Magisteri i en el Màster de formació de Professorat juntament amb un sistema d’accés a la docència similar al de la Medicina: estil MIR amb període llarg de ‘residència’ remunerat.
3. Consens i acord al voltant d’una llei nacional d’Educació amb voluntat de permanència per a la pròxima generació. Es fa necessària una visió a llarg termini, que no busqui la immediatesa i que se situï per damunt dels interessos partidistes. Tanmateix és a les nostres mans revertir aquesta situació impulsant un sistema educatiu sòlid i estable. (Pares i mares, ‘apreteu’ en l’agenda política).
4. Investigació i intervenció educatives basades en evidències científiques. Aprofundir i rescatar la didàctica de totes i cadascuna de les matèries: ‘l’art d’ensenyar’. Més lectura en veu alta, exposicions orals, escriptura a mà de cartes, de relats breus, raonament, menys sobreespecialització, menys pantalles... Back to basics. Llegir i escriure: una tasca per a la vida sencera. Lectura intensiva –comprensió, i treball de la memòria–: llegir sempre, cada dia i des de petits; els hàbits de lectura no s’improvisen.
