Vaig assistir fa pocs dies a unes jornades de reflexió i debat amb el títol: ‘Adequació de les decisions clíniques i sanitàries: On som i què cal fer’. El programa i el prestigi professional i personal dels organitzadors el feien molt atractiu.
La convocatòria tenia dos objectius: Reunir la gent que des de diverses disciplines hem estat interessats en aquest tema i li hem dedicat esforços i, la voluntat de compartir l’experiència amb els que estan agafant o agafaran el testimoni en aquesta carrera de relleus que és la millora de la salut i del sistema sanitari. Es va presentar una relació actual i acurada de la problemàtica sanitària de la nostra societat: envelliment, malalties cròniques, limitacions funcionals, augment de la dependència, noves malalties, més demanda de serveis i de noves terapèutiques, mancança de focalització en la persona malalta i falta de visió global dels processos.
Empitjorament de la salut mental. En 5 anys Espanya ha passat de 30.000 baixes laborals, cada any, per problemes mentals, a 100.000, i hi ha hagut un creixement exponencial en l’ús de medicaments antidepressius. Les dades suggereixen que estem tractant com a depressions, la tristesa, la soledat i la infelicitat.
Es van presentar les xifres en relació al sobre-diagnòstic que acompanya l’excés de visites mèdiques. Un 30 per cent dels procediments realitzats no aporten cap valor positiu per la salut del malalt, un 10 per cent tenen efectes negatius i només 60 de cada cent procediments hauran estat útils.
Un 30% dels procediments realitzats no aporten cap valor positiu per la salut del malalt, un 10% tenen efectes negatius i només 60 de cada cent procediments hauran estat útils.
Aquesta utilització intensiva del sistema sanitari implica un notable increment de costos.
A tot això li podem afegir problemes socials ocasionats per l’atur, salaris baixos, dificultat per accedir a l’habitatge i una creixent i no continguda immigració amb la lògica dificultat d’adaptació.
Hi va haver diàlegs raonats molt interessants francs i desinhibits, dels èxits i fracassos que hem viscut, avalats per dades i xifres.
Es van apuntar factors claus per a la millora de la nostra realitat:
-Més inversió. Les dades econòmiques mostren una despesa inferior a la mitjana europea en relació al producte interior brut.
-Voluntat política per millorar els sistemes de govern de les institucions sanitàries públiques amb presencia de ciutadans en consells d’administració, que actuïn amb criteris empresarials i amb transparència en el rendiment de comptes. Institucions gestionades per professionals competents i no escollits per la seva filiació política.
-La necessitat d’una recerca que avaluï la pràctica clínica diària, els resultats en salut i també l’adequació de la despesa.
Ens cal recordar que la salut no té preu, però sí costos.
