La premsa del cor recollia no fa gaire el naixement d’una nova obra social. Com no sé si els amables lectors i lectores n’estaran al cas, em prenc la llibertat d’informar-los de tan lloable iniciativa.
La nova fundació benèfica, impulsada per destacades senyores de l’alta societat, du per nom Gestando felicidad. L’alma mater (mai millor dit) i portaveu de l’associació és Caridad de Utero, marquesa de Buena Esperanza. La marquesa ha declarat que les formes tradicionals de beneficència (rastrillos, taules petitòries, menjadors, robers per a pobres, etc.) reprodueixen esquemes paternalistes i no estan adaptades a les noves realitats i per això, com a senyores caritatives però modernes, ella i un grup d’amigues, commogudes per les dificultats d’algunes persones desafavorides per gaudir de la maternitat o la paternitat, han decidit posar els seus cossos al servei de la felicitat dels altres.
Les destinatàries de la seva gestació solidària són, en primer lloc, dones que fan feines físicament dures i no es poden permetre una baixa i, en general, persones sense recursos.
Caridad explica que, òbviament, els cossos de dones amb hàbits saludables i que fan exercici físic, com ella, suporten millor un embaràs que els de les dones que no es cuiden i que no tenen una alimentació equilibrada, condicions que sovint van lligades a la falta de recursos, així que per a les senyores de l’alta societat gestar és una meravellosa manera de practicar l’altruisme amb les més desafavorides.
Ella mateixa, tot i que ja ha entrat en el climateri, està gestant ara un embrió per a la seva minyona colombiana («és tan bona noia i me l’estimo tant que no voldria que cap altra li fes aquest favor! I a més no puc prescindir de la seva feina», explica).
La filla gran de la marquesa, que ha tingut dos fills propis del seu matrimoni amb el CEO d’una multinacional del sector de les renovables, és una entusiasta defensora de l’obra solidària de sa mare.
En aquests moments està cursant un màster de cooperació internacional on-line i aprofita el període de sedentarisme obligat pels estudis per gestar per al jardiner i el seu marit senegalès un nen per al qual la germana petita ha donat un òvul.
Una altra senyora de l’associació està gestant bessons per a una família de la Cañada Real i una noia jove i molt conscienciada, filla d’un diputat defensor de la gestació altruista, està a punt de parir un nadó per a una sense sostre que se sentia molt sola.
Explica la marquesa de Buena Esperanza que l’únic requisit per demanar la col·laboració de Gestando Felicidad és el nivell de renda. Elles gesten absolutament gratis, però només gesten per a persones sense recursos, perquè els que s’ho poden pagar ja tenen llocs per anar-hi.
Oi que no us ho heu cregut? Naturalment que no, perquè és impossible. Perquè la gestació subrogada altruista no existeix. Mai no trobareu una dona rica que gesti per a una persona pobra, mai. De dones pobres gestant i parint per a rics la història n’és plena.
Des de la Bíblia, amb l’esclava de l’esposa estèril d’Abraham parint un fill per a l’amo, fins fa quatre dies Sor Maria robant nadons per col·locar-los amb famílies com cal que desitjaven tenir fills.
La diferència és que abans els nadons es fabricaven segons el mètode tradicional i ara es fan in vitro amb garanties per al client. Vaja, que s’hi han incorporat els avenços en biotecnologia i ara un pot sol·licitar una criatura que tingui els seus gens o pot triar l’òvul en un catàleg.
La gestació subrogada altruista no existeix. Mai no trobareu una dona rica que gesti per a una persona pobra, mai
Entre els demandants de criatura (ara en diuen pares d’intenció) i la mare (ara en diuen gestadora per substitució) hi ha agències, clíniques i empreses que permeten presentar el procés com una tècnica de reproducció assistida i, sobretot, que s’emporten molt diners.
La gestadora i paridora ‘altruista’ no, quatre duros. Però vés per on, resulta que és el seu ‘altruisme’ el que justifica, segons molts (inclosos polítics de totes les ideologies), la transacció. Perquè naturalment és una transacció. Es gesta un fill, un ésser humà, i no es pot gestar en comptes d’un altre, com no es pot respirar o fer la digestió en substitució d’un altre, perquè no es poden subrogar les funcions corporals.
No és gesta ‘per un altre’ sinó ‘per a un altre’ i el que es ven o es regala és un ésser humà. Sembla que el que no s’hi val amb adults, adolescents o nens més grans (vendre’ls o regalar-los) sí que es pot fer amb nadons... per obra i gràcia de la sacralització del desig de ser pares, convertit en un dret que tot ho justifica. I en aquest blanquejament del mercat dels nadons per encàrrec hi participen els mitjans de comunicació amb enfocaments que volen generar llàstima i empatia cap a les persones que han anant a l’estranger a fer el que en nostre país és delicte.
La coartada moral l’aporta aquella regla que diu que les dones estem programades genèticament per fer de manera altruista qualsevol cosa que se’ns demani. De fet, tot i que la immensa majoria de mares de lloguer ho són per a desconeguts i per necessitat, els propagandistes del nou mercat emergent d’éssers humans ens expliquen l’excepció, històries de mares que gesten per al seu fill, de germanes que gesten per a la seva germana, d’amigues que gesten per a... o sigui, ens volen tocar la fibra sensible amb històries de dones que fan allò tan tradicional de sacrificar-se pels altres.
I com que sembla que tots estem disposats a creure’ns que aquest és el paper natural de les dones esperen que a partir de l’excepció justifiquem la regla. La regla és que la majoria de les que gesten per a un altre ho fan mogudes per la necessitat i en condicions d’explotació.
La regla és que la majoria de les que gesten per a un altre ho fan mogudes per la necessitat i en condicions d’explotació
I l’excepció de la senyora de 60 anys que gesta per al seu fill confirma també una altra regla, la que diu que les dones hem vingut al món per fer feliços els altres, a costa del que sigui, inclosa la nostra salut.
La regla que fa que lloem la generositat i l’abnegació d’una mare de 60 anys que gesta un nadó per al seu fill i no reparem en l’egoisme i la irresponsabilitat d’algú que és capaç de posar els seus desitjos per davant de la salut i el benestar de la dona que l’ha parit. Doncs no, aquestes excepcions tampoc són ‘altruistes’, també són explotació encara que la gestant no cobri ni un duro.
Si és un favor que fan voluntàriament els pobres als rics i mai a l’inrevés, no és altruisme, és explotació. Si és un favor que fan les dones perquè només el poden fer les dones i perquè se suposa que forma part de la naturalesa de les dones voler fer aquests favors, no és altruisme, és sexisme i és explotació.
Si són polítics o polítiques que diuen que estan a favor de la gestació subrogada només si és ‘altruista’, estan blanquejant l’explotació reproductiva, perquè la gestació altruista no existeix.
Si aquests polítics o polítiques diuen que són d’esquerres i feministes, potser sí que són d’esquerres, però de les esquerres masclistes de tota la vida o de les esquerres misògines que ara s’han posat de moda. Si estan al govern i ara que ha sortit el cas de l’Obregón s’escandalitzen i recorden que és una pràctica prohibida a Espanya però ni fan ni han fet res per retirar la instrucció de 5 d’octubre de 2010 que regularitza de facto l’explotació reproductiva perquè permet inscriure els nadons nascuts a l’estranger per contracte de maternitat subrogada són, com a mínim, uns cínics. I si diuen que hi estan en contra però fan actes i campanyes al costat de destacats defensors de l’explotació reproductiva perquè tot suma, no sé què deuen ser, però a mi no em semblen de fiar.
