Aquesta setmana, via el seu president Santiago Castellà, i el seu vicepresident Fede Adan, vaig estar convidat pel Rotary Club Metropolità Camp de Tarragona a participar de la tribuna metropolitana, per reflexionar entorn l’estratègia i agenda del territori a Madrid. Vaig agrair l’oportunitat, de dir modestament la meva, sobre una qüestió que considero fonamental, i que intentaré resumir en aquest article.
En primer lloc, cal insistir en la necessitat per qualsevol territori, de disposar d’aquesta estratègia i agenda. Independentment dels plantejaments nacionals que cadascú, cal recordar que entorn del 80% de l’activitat regulatòria que afecta persones i empreses és aprovada a Madrid, i pràcticament la meitat es tracta de transposició de normativa europea.
També s’ha de considerar, que les principals infraestructures, ferroviàries, viàries, portuàries, o aeroportuàries, dependent d’acords que es prenen a Madrid. A més, una part important de les decisions econòmiques en l’àmbit privat, que afecten empreses importants del nostre territori també es prenen a Madrid. Amb aquesta realitat, com ha quedat constatat al llarg del temps, no es pot confiar exclusivament en el Govern de la Generalitat de torn, per defensar els interessos territorials a Madrid. De fet, altres territoris de l’estat, així han actuat durant els darrers anys, amb una agenda i estratègia pròpia.
Independentment dels plantejaments nacionals que cadascú, cal recordar que entorn del 80% de l’activitat regulatòria que afecta persones i empreses és aprovada a Madrid
En segon lloc, una vegada constatada la necessitat, cal definir clarament els aspectes prioritaris i fonamentals pel nostre desenvolupament, present i futur. I no han de ser molts, però sí concrets i consensuats, sobre els que cal construir aquesta agenda tarragonina a Madrid. Sol ser útil, per concretar aquesta curta llista de temes rellevants, que alguna entitat de la societat civil, amb discreció, pugui generar els consensos necessaris en l’àmbit polític, empresarial, sindical, i social en general.
En tercer lloc, i fonamental, el consens polític que s’ha de generar ha de ser honest i compromès pels representants territorials a Madrid, i això ja els constato per experiència pròpia, que no és gens fàcil. En cap cas pot ser iniciativa de cap d’ells, això genera recels amb els altres. En aquests quatre o cinc temes bàsics, cal assolir el consens i el compromís polític que tothom treballarà en la mateixa direcció de forma coordinada, que ningú els voldrà aprofitar per fer política de curta volada, i que ningú corri a ficar-se medalles.
També és important que aquests temes desapareixien del clàssic pim-pam-pum polític entre govern i oposició. Per això també són necessaris alguns aspectes. Un primer, des de la societat civil, algú amb ascendència reconeguda, ha de treballar amb habilitat i discreció per assolir aquest acord polític. Un segon aspecte necessari, disposar de polítics amb ofici, i criteri suficient, per prioritzar aquesta agenda, i fer entendre i respectar, a les seves formacions polítiques, que els temes de l’agenda no han de formar part de la picabaralla política.
En quart lloc, cal una societat tarragonina, que empenti i treballi amb aquesta estratègia i aquesta agenda, tant des del territori, com des de Madrid. És fonamental que tarragonins i tarragonines s’impliquin en tots els àmbits a escala estatal, és important tenir gent del territori a les organitzacions estatals a nivell empresarial, professional, universitari, gremial, sindical, i de qualsevol altre tipus inclòs, el polític. Si tenim gent que ocupin aquests espais a les organitzacions estatals, aquests també poden col·laborar molt més fàcilment a aquesta estratègia i agenda tarragonina a Madrid, que tanta falta ens fa.
Aquesta no és una tasca gens fàcil, al contrari, cal treballar molt, de forma constant, discreta i no defallir. Però també cal saber, que no és una tasca impossible, altres territoris ho han fet i ho fan. Després de tants anys a Madrid ho puc constatar, com constato que a els territoris que ho fan, el seu present i sobretot el seu futur, els va molt millor.
