En l’acte d’inici de curs polític el president Pedro Sánchez va dir, «més transport públic i menys Lamborghinis». Aquest eslògan, que després de forma impúdica ha estat utilitzada pel mateix Ministeri de Transports en una campanya institucional, i pensat per triomfar a les xarxes, sincerament està al límit de la demagògia populista, si no el sobrepassa. El president pronuncia aquesta frase quan fa més de sis anys que governa, amb tres ministres de Transports i quatre secretaris d’estat diferents. Ja no pot al·legar que tots els problemes amb relació a la mobilitat són responsabilitat exclusiva dels governs anteriors.
Durant aquests anys, és veritat que s’han pres mesures respecte al transport públic, com l’establiment al transport per ferrocarril de la gratuïtat d’abonaments a rodalies, o la bonificació dels abonaments del transport per carretera, que jo mateix vaig exigir i pactar al Congrés, a efectes de no provocar més asimetries entre diferents tipus de transport públic. Però, com deia la setmana passada, aquestes mesures són de despesa corrent, en canvi, les mesures d’inversió en aquest àmbit continuen sent, com amb governs anteriors, absolutament deficitàries. No es tracta que el transport públic segui gratuït amb caràcter universal, sense discriminar per capacitat econòmica, això és un greu error amb un alt cost pressupostari. Es tracta que el transport públic sigui, digne, de qualitat i sobretot fiable i puntual. I per això es requereix inversions ben planificades i millor executades.
Si analitzem aquestes inversions en l’àmbit ferroviari a la nostra província, les dades són molt preocupants. Les últimes xifres disponibles són del 2021 i 2022. De fet, amb l’aprovació del Reial decret 51/2024, les dades d’inversió territorialitzada s’ha deixat de publicar, aspecte que em sembla inèdit, tant perquè ho faci el govern central, com perquè els partits catalans decisius en l’aritmètica parlamentària ho permetin. Segons aquestes dades les inversions ferroviàries pressupostades a Tarragona per ADIF (tant ADIF, com ADIF-AV) per l’exercici 2021, només es van executar en un 18,34%, és a dir, es van deixar d’executar 234 milions d’euros que figuraven al pressupost aprovat. L’any 2022 l’execució pressupostària d’ADIF a la província de Tarragona va ser del 31,27%, es van deixar d’executar més de dues terceres parts de les quantitats per infraestructures ferroviàries pressupostades a Tarragona, concretament més de 93 milions d’euros. Entre 2021 i 2022, ADIF només ha estat capaç d’executar al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, un 22,29% dels imports aprovats als pressupostos generals de l’Estat, menys d’una quarta part, per tant, van quedar pendents 328 milions d’euros, un veritable despropòsit. Aquestes xifres són semblants, o inclús una mica pitjor en algun aspecte, a les que s’han anat produint durant les últimes dècades, amb governs estatals de diferent color polític, tant a Tarragona, com al conjunt de Catalunya.
Durant els pròxims dies, viurem uns mesos de més caos en el transport ferroviari a la nostra demarcació, per les obres al túnel de roda de Berà. Quan es fan obres d’aquestes característiques sempre generen inconvenients i dificultats com és normal. Tanmateix, si les inversions al llarg dels últims anys s’haguessin programat i executat de forma diferent, potser aquestes molèsties i entrebancs, ara haurien estat molt menors, i amb menys afectacions per als usuaris. Ens caldrà continuar tenint paciència, per tenir un transport ferroviari millor i de més qualitat en un futur.
Aquestes notícies contrasten amb d’altres d’aquesta mateixa setmana, molt més positives per al transport públic. Hem vist com HIFE, companyia referent al nostre país en el transport públic de viatgers per carretera, ha anunciat que modernitza la seva flota d’autobusos a Tarragona i Terres de l’Ebre amb tecnologia ecològica. Aquest aspecte encara millorarà més, un excel·lent transport públic interurbà per carretera, que presta aquesta empresa tortosina, des de la col·laboració publicoprivada, mitjançant el mecanisme de concessions de línies interurbanes tant en l’àmbit nacional com estatal. Segurament la col·laboració publicoprivada també en el transport públic és un àmbit a incentivar, així les inversions són més eficients, i la qualitat del servei i la puntualitat també.
El transport públic a casa nostra requereix menys frases ocurrents i més actuacions, més inversions i un millor servei, puntual, fiable i de qualitat.