Si Quim Torra surt finalment elegit en segona ronda serà el president de la Generalitat més polit en el discurs i més profund en la preparació intel·lectual. Novament dependrà de la CUP, que avui, diumenge, decidirà al Teatre de la Passió de Cervera (premonitori) el vot que activaran en la sessió d’investidura de demà, dilluns. Quim Torra, en el seu llibre Muriel Casals i la revolució dels somriures, destaca una frase de la seva antecessora en la presidència d’Òmnium. «Vull aconseguir la llibertat de Catalunya. Això es concreta en disposar d’un estat. Un país normal, no supeditat a un altre govern. En definitiva, ser més feliç personalment». Tot el discurs d’investidura d’ahir de Quim Torra va seguir aquest ideari, amb un to assossegat i una dicció endreçada, captivadora i tot. El problema de l’ideari de Torra és que, ara per ara, no compta amb una majoria incontrovertible dels catalans. Hi ha una majoria parlamentària pelada que surt postissa d’un sistema electoral que pondera el vot rural. Fins i tot ERC ha reconegut aquesta màcula. Ningú no donarà legitimitat a un procés sense l’aval majoritari de la població, com ha quedat demostrat. No és temps de frontismes entre els dos grans blocs de ciutadans de Catalunya. És temps d’enraonament i de pacte. És temps de política i no de literatura.
