El deute del Govern de la Generalitat amb els ajuntaments de les comarques tarragonines és de 60 milions d’euros, segons les nostres estimacions. En molts casos, sobretot als pobles i als municipis petits, això suposa un torpede directe a la línia de flotació de les finances municipals. I quan dic finances municipals no parlo de res eteri, parlo de plans d’ocupació que no es poden tirar endavant, de prestacions que s’han de retallar, de serveis que no es poden oferir...
És intolerable que el Govern no assumeixi els compromisos que té amb els pobles i ciutats del país. I no només això, en els darrers anys la Generalitat ha suprimit les seves inversions a les escoles bressol, ha reduït les partides destinades a les escoles de música en un 70% i ha eliminat els plans de foment del treball en plena crisi econòmica. Per no parlar de la retallada del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya en un 80%. En definitiva, una asfíxia econòmica en tota regla.
Fins aquí el diagnòstic i ara les solucions perquè la gent està cansada de tantes recriminacions. Crec parlar en nom de tots alcaldes i regidors, no tan sols dels socialistes, quan reivindico al Govern de la Generalitat que posi el comptador a zero i que fixem entre tots les prioritats essencials en benefici dels ciutadans d’aquest país. I quines són les demandes bàsiques del món municipal?
Primer, cal acordar i finançar un fons d’emergència social per garantir l’eradicació de la pobresa i de les desigualtats dels nostres pobles i ciutat. Ni un sol ciutadà ni cap família abandonats a la cuneta sense tenir garantits els aliments, l’habitatge i els subministraments bàsics (llum, aigua, gas...) que necessiten per viure amb dignitat. Ni una sola persona a cap municipi del país.
Segon, ampliar les competències dels ajuntaments per aconseguir que, com a administració més propera als ciutadans, disposin de més eines per ser més eficaços i ràpids en la satisfacció de les demandes del carrer. Això comporta també –com és lògic– establir un calendari de pagament del deute de la Generalitat amb els consistoris. Necessitem aquests diners per finançar programes de salut, atenció a la dependència, generar nous llocs de treball, etc.
Tercer, crear un nou fons per a la inversió social que hauria d’estar dotat, en l’àmbit del Camp de Tarragona, amb un pressupost no inferior als 50 milions d’euros. Així mateix, seria raonable destinar el 100% de la taxa turística als municipis.
També és molt important, com hem demanat aquesta setmana els socialistes, recuperar la llei de barris que tant ens va ajudar a cohesionar els nostres pobles i ciutats actuant sobre les zones més degradades. Cal impulsar ja mateix una nova convocatòria de la llei de barris i destinar-hi 10 milions d’euros a les comarques tarragonines.
I podria seguir però no vull fer la carta als reis sinó fixar, en nom del PSC, un paquet d’actuacions concretes reals si hi ha la voluntat política per a dur-ho a terme. Crec honestament que els temps de les majories absolutes i de les imposicions ha acabat. Ens correspon a tots, també a la Generalitat així com al Govern de l’Estat, assumir les nostres responsabilitats pensant en el bé comú.
El que està claríssim és que així no podem seguir. El municipalisme, un dels motors que més ha fet progressar aquest país, ja fa temps que ha encès totes les llums d’alarma. Subscrivim tots aquest acord de mínims i haurem fet el millor servei als nostres veïns. La ciutadania d’aquest país s’ho mereix. Els socialistes estem disposats.