Llegeixo que l’Agència Tributària de Catalunya activa el pagament d’impostos telemàtic i que triplicarà el nombre d’oficines a partir del 2 de maig. Bones notícies, penso, que s’afegeixen a d’altres anteriors i que pas a pas ens apropen a una nova administració que ha de gestionar tots els nostres tributs: l’eina bàsica a partir de la qual els nostres representants disposaran dels recursos necessaris per a executar les polítiques que els catalans decidirem. Molt bé, sí, però immediatament em ve al cap una sensació estranya, com si em faltés alguna cosa. La trobo, em falta una explicació ja no de què sinó del com o del per a què, o dit d’altra manera: què esperem els catalans de la futura Hisenda? Quina Hisenda pròpia volem els contribuents?
I m’atreveixo a formular algunes propostes, tot just ara que comença la campanya de la renda de «l’altra Hisenda».
La primera és que aquesta organització ha de ser, i ser percebuda, com una administració JUSTA. Així, en majúscules, i amb totes les seves derivades, és a dir, que superi la percepció, tan consolidada a casa nostra, que té el «fisco» espanyol de gestionar de manera discriminatòria els diversos col·lectius i tipologies de rendes, de què no tothom contribueix segons el que li correspon, de què no s’inspecciona tots els territoris sota els mateixos criteris o intensitat, etc., o de forma resumida, que volem una Administració tributària professionalitzada i independent dels interessos del govern de torn, una administració fiable i de resposta previsible, amb seguretat jurídica i al servei de tots els contribuents i amb normes intel·ligibles pels ciutadans que legitimin la seva actuació.
D’altra banda, què s’espera d’una administració que s’ha de fer gairebé quasi «ex novo»? Que es caracteritzi per aplicar nous procediments i tecnologies que facilitin el compliment de les obligacions als contribuents, que superi les cues davant les finestretes i que, en conseqüència, que sigui propera al ciutadà en un sentit ampli, amb una estructura física, les seus, tan repartida territorialment com sigui necessari i amb les diverses tipologies per a cada modalitat de tràmit (liquidació de tributs, recaptació, gestió o inspecció), que es requereixi en cada cas. En definitiva, una Administració tributària MODERNA.
I més coses...., perquè ho volem tot i volem que aquesta Administració respongui amb celeritat els procediments que ens afectin, les nostres consultes o les reclamacions, que no s’eternitzi i que la resposta, quan arribi, no sigui tan tardana que comporti un greuge, que no ens maregi demanant-nos dades que pot trobar ella mateixa, que resolgui tot el que se li plantegi, etc. volem així, una Administració que sigui ÀGIL i EFICAÇ.
També, i perquè les coses no sempre surten com voldrien i ningú no està exempt de passar per situacions imprevistes, volem que s’utilitzin els mecanismes de fraccionaments, d’ajornaments o els que resultin procedents, per tal de facilitar-nos fer front a les nostres obligacions fiscals si tenim dificultats, és a dir, volem una Administració tributària HUMANA.
En resum i per acabar, voldria, sobretot, una Administració tributària feta per tots i per a tothom. Ara és l’hora d’opinar, ara és l’hora de dir quin país volem.
