Pocs dies abans de constituir les noves Corts espanyoles, el 8 de gener, el govern aleshores en funcions, va decidir aprovar els 12 plans hidrològics corresponents al segon cicle de planificació 2015-2021 tal com determinava la Directiva Marc de l’Aigua. Un d’ells era el Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre (PHCE).
Un pla que fixa uns cabals ecològics clarament insuficients per al tram final de l’Ebre de 100 m3/s, que condemnen el seu Delta a la seva desaparició a mitjà termini. I ho fa desatenent novament la proposta de cabals ambientals defensada per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre, la Generalitat de Catalunya, entitats locals i la Plataforma en Defensa de l’Ebre; i que els fixa entre 159 i 223 m3/s .
Arran de l’aprovació del Pla, la reacció d’ERC no es va fer esperar i va ser molt clara, com sempre. De fet, el 13 de gener, primer dia que vam assistir al Congrés, els representants d’Esquerra, diputats i senadors, vàrem mostrar al costat dels lleons una pancarta a favor de l’Ebre i contrària al PHCE. Vam fer territori amb el mateix missatge estant presents a la manifestació d’Amposta. Refermàvem així el nostre compromís amb la gent de les Terres de l’Ebre. Per això vam decidir que el primer tema de país que portaríem al ple seria el PHCE. I així va ser.
Pocs dies després, tant des del grup parlamentari d’ERC com des de Democràcia i Llibertat, vam registrar una Proposta No de Llei per debatre al plenari, que defensaria ERC. La proposta demanava la revisió immediata del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre i l’adequació del règim cabals ecològics d’acord amb la proposta feta per la Comissió per la Sostenibilitat de les Terres de l’Ebre.
Els dos grups polítics van creure convenient presentar la proposta conjuntament perquè aquesta era una prioritat de país que tenia el suport de la majoria de la societat catalana. Esperàvem que hauria estat seguida pels grups catalans com En Comú-Podem, que així ho va fer, i pel PSC, que submís als dictats del PSOE, va dimitir, un cop més, de la defensa del territori de manera vergonyosa, quan dies abans la seva plana major passejava amb una gran pancarta per la manifestació d’Amposta. Una demostració més d’hipocresia i cinisme polític vist el que després van votar. Al Congrés no es van atrevir a donar suport a allò pel qual s’havien manifestat a Amposta i que la nostra proposta demanava.
Així va ser com el PSC, en lloc de donar-hi suport, va optar per la seva tradicional ambigüitat abstenint-se i fent possible que no prosperés la nostra demanda pels vots contraris de PP i Ciutadans. El PSC en boca del diputat Ruiz justifica el seu vot en el fet que no vam acceptar una esmena seva en què se’ns demanava un tímid «portar a terme un examen de les previsions del Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro». És a dir, cap concreció i molta indefinició per no fer enfadar els seus companys aragonesos. La seva esmena és pública per a qui la vulgui llegir. Sr Ruiz, les votacions són els fets.
Els seus companys del PSOE aragonès els van donar una lliçó de coherència trencant la disciplina de vot. Malgrat que el seu posicionament és contrari totalment al nostre, és de respectar que els cinc diputats socialistes d’Aragó trenquessin la disciplina de vot i, en comptes de l’abstenció mantinguda pel PSOE, acabessin votant d’acord amb el que ells consideraven millor per a les seves terres. Una actitud que va deixar en evidència els diputats del PSC que, una vegada més, van avantposar la disciplina del partit a la defensa del tram final del riu Ebre, el seu delta i la seva gent.