Pablo Iglesias

Arthur Miller, un dels més grans dramaturgs nord-americans, va escriure un llibre intitulat La política i l’art d’actuar. L’autor de La mort d’un viatjant explica que «els líders polítics de tot arreu han acabat per comprendre que per governar han d’aprendre a fer d’actor». En alguns casos la condició d’actor i de polític és consubstancial, com va ser el cas de Ronald Reagan. Els periodistes van fer molta broma de la incapacitat del president nord-americà per distingir entre les pel·lícules i els esdeveniments reals en els quals havia participat. Va ser un cas extrem. El que compta per triomfar en la política és ser un bon intèrpret. Per això Pablo Iglesias va derrotar clarament els seus adversaris en el debat d’Antena3, com ho ratifiquen totes les enquestes. El candidat de Podemos domina l’escena, la dicció, el gest,  el tempus... El seu speech final per demanar el vot va ser memorable. Llàstima que, com Reagan, confon la realitat amb la ficció.