El 1827 es va proposar la construcció d’un «Camino de Hierro» entre Reus i Tarragona. No va ser l’únic projecte ferroviari plantejat a l’Espanya de l’època. Com tots els altres però, va fracassar: No hi havia capital suficient en un país encara no del tot recuperat dels estralls de la Guerra del Francès ni la inestabilitat interna, exacerbada el 1833 amb l’inici d’una Guerra Civil, permetria l’execució d’obres modernes però ambicioses. Resultat, Tarragona i Reus es van quedar sense tren fins 1856.
Cap a 1991, quatre guerres civils i 164 anys més tard, de cop i volta va sorgir una nova onada de projectes ferroviaris al territori. Ara no es tractava només d’un simple traçat, sinó de com integrar-lo a la ciutat de Tarragona.
Renfe va proposar una solució massa brutalista, el Port una altra, suau i respectuosa amb la realitat local. Finalment, un Ajuntament presidit per un batlle de personalitat forta, va rebutjar enèrgicament les altres propostes i va presentar, vigorosament, una alternativa. Però ailàs! Tot el que hi havia de grandiós en la idea municipal, li faltava de realisme. Resultat, més d’una dècada d’hostilitat contra Renfe i Adif ha fet pagar a Tarragona, una ciutat que no juga a la lliga de campions precisament, una preu gravíssim quin abast ara podem contemplar en la seva totalitat.
Aquí estem decidits a renunciar definitivament a gaudir d’un servei de passatgers d’alta qualitat, però potser ho compensarem veient llargs i freqüents trens de mercaderies desfilant sota el Balcó del Mediterrani
Hem quedat fora de la línia AVE Madrid-Barcelona (i França), els trens de la costa sud ens esquiven. La nova estació intermoda” (destinada a poc més que a descongestionar El Prat), s’alçarà a Vila-Seca, amb façana monumental ... mirant a Reus, això sí. El Tercer Fil concebut per a un Corredor del Mediterrani per a mercaderies, acostarà els ports de Barcelona i València, però poca cosa aportarà al nostre, mentre que a la Plaça de la Font s’aposta per obligar Adif a nous traçats tan sinuosos com arbitraris (estació a l’Horta Gran!?).
Mala estratègia aquesta de suggerir nous, costosos i poc versemblants traçats, enlloc de pressionar per a la millora del servei. Un servei que, afegint escarni al perjudici, aviat es tallarà dos (diuen) mesos i que es reobrirà oferint...més i millors trens de mercaderies enmig de la zona habitada.
En paral·lel i potser mercès al llarg període electoral, els ciutadans comencem a conèixer els projectes de traçat del Tram-Camp. Es tracta d’un sistema de metro lleuger pel territori. Recordem que un metro lleuger és un servei ferroviari que va per plataforma pròpia en determinats trams, cosa que li permet velocitat i seguretat, però que comparteix plataforma amb altres vehicles en altres sectors, és a dir: Pel carrer.
Aquest futur i postmodern tramvia servirà Reus amb un traçat lògic i funcional, però a Tarragona, menys: Deixant de banda certes rares sinuositats per Ponent i el centre, el curiós és que tot i preveure una branca cap els barris del nord ni es planteja que aquesta arribi a l’estació Camp de Tarragona.
Pelacanyes i ganxets seguirem depenent del vehicle privat o d’un transport públic incòmode i lent per a arribar-hi. En resum i definitivament, aquí estem decidits a renunciar definitivament a gaudir d’un servei de passatgers d’alta qualitat, però potser ho compensarem veient llargs i freqüents trens de mercaderies desfilant sota el Balcó del Mediterrani.
Serà consolador celebrar el 2027 el bicentenari d’un tren que va arribar amb molt de retard ... amb uns somiats trens bons que anem pel camí que no arribin mai.
