L’adeu de Pellicer

De la lectura de l’entrevista que Mónica Pérez va fer a l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, al Diari de Tarragona, dedueixo que l’encara batlle de la ciutat ha anunciat a contracor que no tornarà a presentar-se a la reelecció. Pellicer argumenta el tòpic que dotze anys al capdavant de l’alcaldia és temps suficient i que toca deixar pas a altres persones. Si en algun càrrec és bona la permanència en la gestió pública, és en l’alcaldia. Les ciutats que han tingut un bon alcalde no se’l deixen escapar. Jacques Chaban Delmas va ser alcalde de Bordeus durant 50 anys i encara és recordat com el millor alcalde de la ciutat de la Garona. Pellicer confessa a la mateixa entrevista que de petit ja somniava ser alcalde de Reus i en una altra resposta se li escapa un acte fallit, que diria Freud, quan afirma que «la política passa i les persones queden». Està clar que Pellicer no se’n va perquè tingui ganes de plegar, sinó perquè com s’ensuma Josep Cruset, el més afinat cronista polític de Reus, la decisió té més d’imposada que de pròpia. Pellicer és una altra víctima de la convulsió que viu l’espai postconvergent. Els reusencs trobaran a faltar un alcalde que és com de la família.