L’economia col·laborativa és un model econòmic basat en l’intercanvi i la posada en comú de béns i serveis mitjançant l’ús de plataformes digitals. Una veritable revolució en el si del sistema capitalista que s’ha accelerat com a conseqüència de la crisi econòmica del 2008, de l’empobriment de la societat i de la irrupció de la pandèmia.
L’actual model d’economia basat en l’acumulació, la propietat privada, la hiperproducció i l’hiperconsum –que precaritza el treball i amenaça el medi ambient– està creant una forta desconfiança envers el neoliberalisme i cap a les elits polítiques, financeres i bancàries. Davant d’aquest model d’economia competitiva, l’economia col·laborativa s’inspira en les utopies del compartir i dels valors no mercantils com l’ajuda mútua. Aquest model d’intercanvi no és res nou en l’economia de mercat, no obstant això, els avanços tecnològics faciliten de forma molt eficient l’auge d’aquest. Una economia col·laborativa que aporta a la ciutadania sentit i ètica responsable, possibilita consumir a menor preu i disposar d’altres fonts d’ingressos gràcies a Internet i, facilita solucions menys agressives per al planeta. En aquest sentit, al promoure l’intercanvi disminueix la producció i, per tant, l’entorn és més sostenible. L’expansió d’aquest model econòmic és imparable i creix entre el 15% i el 17% anual en sectors tan diversos com el turisme, la indústria del motor, les finances, la venda per correu, l’ensenyament universitari, el transport, la premsa, el cinema o l’edició.
L’economia de mercat depredadora –dominada pel sistema financer– i l’economia col·laborativa –basada en la interacció entre les persones– coexisteixen momentàniament. L’avenç d’aquesta nova economia és un camí sense marxa enrere, on proliferen les idees d’emprenedors per a crear plataformes per compartir béns o serveis, on es multiplica l’oferta per als consumidors i on s’optimitzen els recursos i, en conseqüència, l’eficiència energètica. No obstant això, no s’ha d’oblidar que aquest és també el nou rostre d’un capitalisme que muta per allunyar-se de l’esgotat model ultraliberal. En aquest sentit, els exemples de creixement més espectaculars, com Uber, Cabify, Airbnb, Netflix, Wallapop, Deliveroo, Glovo, etc. que –junt amb les tecnològiques i les xarxes socials– s’han convertit en les noves grans empreses globals, plantegen un desafiament obert a les empreses tradicionals i als governs.
És per això que el canvi imparable cap a una nova forma de consumir ha d’estar lligat a la lluita contra la pobresa i les desigualtats socials. La regulació de les plataformes digitals, assegurar el pagament de taxes i impostos d’aquestes empreses, garantir i millorar els drets dels e-treballadors, així com potenciar el desenvolupament local sostenible i evitar l’expansió de l’economia submergida són els reptes majúsculs a abordar per les administracions públiques per garantir la defensa de l’estat de benestar, la redistribució social i el bé comú.
