En poc més de 15 dies haurem de tornar a votar, els que vulguem fer-ho, en les eleccions europees del 9 de juny. Tothom diu que aquestes són unes eleccions molt importants pel futur de la UE i fins i tot dels països que en formen part. Poden ser les eleccions que donin un resultat rellevant a l’extrema dreta i que juntament amb la dreta del Partit Popular Europeu, que ja té majoria al Parlament d’Estrasburg, arraconin del tot als partits d’esquerres, que fa anys eren els hegemònics a la Unió.
Només cal pensar en el poder que tenien a França els partits socialista i comunista, per separat. O el partit socialista italià, la socialdemocràcia nòrdica o el partit laborista britànic.
Ara només queden com a partits de govern el PSOE, que governa amb SUMAR, l’SPD alemany que governa en coalició amb els verds i els liberals i hi ha altres coalicions de centreesquerra a Eslovènia, Eslovàquia i Malta. I prou. Aquesta davallada no s’explica només per l’auge de l’extrema dreta. Potser també cal pensar en els desencerts dels partits d’esquerres. O en què els casos de corrupció, de mals governs, de decisions que no afavoreixen als que més ho necessiten, etc., els han passat factura.
És clar que el discurs de l’extrema dreta ha situat la qüestió de la immigració al centre del debat. I aquest discurs és el que els fa guanyar vots, i ho continuarà fent, ens agradi o no. Per tant, s’hi ha de fer front.
És ara que el tema de la immigració està passant, quan els partits d’esquerres guanyaven no hi havia aquest debat perquè no teníem el nivell d’immigració que hi ha ara a tota Europa. I està clar que el discurs que necessitem la immigració, que és cert, no convenç un nombre prou important de la població.
En canvi, ara tenim més gent que mai que s’ho passa malament, que no arriba a final de mes i que, probablement s’ho passaria pitjor amb una Europa dominada per la ultradreta que permetria a les empreses pagar menys impostos i contractar a treballadors amb menys drets i menys sou. O que no tindria problemes a retallar la sanitat pública a favor de la privada.
Tenim la convicció que les eleccions europees serveixen per a poca cosa, el que no és cert. Per això els votants aprofiten aquestes eleccions per a fer vot de castic als governs o per votar candidatures podríem dir que marginals. Tots recordem el cas de la candidatura de Ruiz Mateos que va aconseguir 2 eurodiputats ja fa uns quants anys. Són vots que només serveixen per mostrar la disconformitat amb tot plegat, però a l’hora de la veritat no construeixen res.
Actualment, moltes de les lleis que s’aproven als parlaments dels 27 tenen com a origen les directives de la Comissió Europea, sobretot en matèria econòmica, ecològica, agrícola o de polítiques pesqueres, per citar-ne algunes.
A més a més, Espanya és un dels països de la Unió que aporta més eurodiputats a l’Europarlament. En concret és amb 61 escons el quart, darrere d’Alemanya, França i Itàlia. Total que el que es voti a Espanya el 9 de juny compta bastant més que el que es voti a la majoria dels països.
Del resultat de les eleccions del 9 de juny segur que se’n farà una lectura interna. Tant si el resultat és negatiu per Pedro Sánchez com si és positiu. Pot ser que arrossegui vot útil procedent de SUMAR i fins i tot de partits nacionalistes i independentistes. Però també pot ser que el PP l’avantatgi perquè reculli vot útil de VOX i de la desfeta de Ciutadans.
Passi el que passi sempre és millor votar que quedar-se a casa.