Som a 48 hores de la diada que figura entre les preferides en el calendari anual dels catalans. De sempre, Sant Jordi ens té robat el cor, tot i que no sigui tan vella la tradició com creu la gent. Així i tot, i estarem d’acord de manera unànime, la diada és única i projecta a gran dimensió el bo i millor d’aquesta societat.
No cal que ens entretinguem gaire a glossar que meravellós resulta regalar cultura i flors a les persones estimades. Tot plegat ja ens ho hem dit tantes vegades que ho portem marcat a foc, tatuat en la nostra personalitat col·lectiva i ben cofois que ens sentim de ser el que som en aquest sempre fantàstic 23 d’abril. Si ens endinsem, per contra, en el cantó fosc de l’efemèride, cada any surten els de torn, aquells que només viuen per a desitjar-nos el mal, intentant desfigurar la celebració amb tota mena de travetes i suggeriments malintencionats.
De vegades, com és el cas d’enguany, ens fan la guitza des de la nostra pròpia administració, amb aquests gestors entestats a fer-nos perdonar ves a saber quins pecats i en mantenir el cap cot davant del poder central. Proclamar en un lema que Sant Jordi és de tothom com ha fet la Generalitat bé mereix una acotació. Doncs miri, depèn de si vol o no el bé del nostre petit país. Si vol difuminar-nos, negar-nos l’essència i la identitat, no cal que s’hi posi, que sempre estem igual. Prou pena patim, i ja ens entenem sense que calgui precisar gaire en confirmar per enèsima vegada que vivim en un pèssim estat de forma quan ens col·loquen des de la plaça de Sant Jaume a Javier Cercas com a pregoner de la jornada i ho entomem sense badar boca. De veritat, és per fer-nos-ho mirar, però tampoc ens estendrem en aquest cas com un cabàs, que amb poques paraules ja n’hi ha prou per a situar-nos.
Detallades les virtuts i algunes relliscades que cometen els socialistes per quedar bé amb els amos de Madrid, passem a un altre punt que se’ns en va de les mans a marxes forçades. Consti, i ningú sembla tenir voluntat de dir-ho, que n’estem fins al capdamunt i ja hem llençat el barret al foc entre resignats i rabiüts quan veiem que la festa se l’han apropiada les grans editorials amb l’única voluntat de fer negoci.
La llista dels més venuts acostuma a anar encapçalada per figures mediàtiques, famosos de la tele i fauna similar, que d’escriptors no en tenen res, però fabriquen el que s’anomenen best-sellers amb ajut de negres, editors i el suport publicitari d’aquesta indústria tan peculiar. Poc que es llegeix, resulta que la majoria s’empassa productes indigeribles de temporada i moda, sense cap qualitat ni transcendència, que duraran un sospir i defraudaran el lector pel seu ínfim nivell. Tant de bo desapareguessin del mapa i no tornéssim a sentir parlar d’aquests oportunistes que capitalitzen la jornada en benefici exclusiu de la seva butxaca. Ans al contrari, cada cop són més a repartir-se el pastís de vendes d’un dia que ven el 10% de la facturació total, un altre indicatiu que genera, francament, una evident tristor.
Proposaríem en tot cas que Sant Jordi servís per a revisitar els clàssics catalans, donar-los a conèixer com correspon i és de justícia poètica, oferir-los un homenatge d’agraïment a la seva immortal qualitat. I que cadascú hi posi els seus, però per nosaltres la diada seria rodona si en lloc de fast food reviscolessin meravelloses obres de la Rodoreda, Pedrolo, Sagarra, Carner, Foix, Cabré, Monzó i una llarga cua que no cap en aquest article.
Sabem que resulta utòpic plantejar aquest impossible, però res no ens encantaria més que compartir amb els compatriotes els textos i la sapiència emanada d’aquesta terra, d’aquesta llengua, que ha ajudat a forjar el nostre segell diferencial. Com el suggeriment no calarà, a partir d’ara organitzarem una petita revolució personal, un crit de repulsa al corrent majoritari, per anar a passejar amb una rosa a la mà a la recerca d’aquell text escrit ves a saber quan que encara no hem descobert i ja fem tard. O això o resignar-nos a la comercialització banal que tant ens rebenta.
Frederic Porta ha estat periodista a diversos mitjans durant els últims quaranta anys. Escriptor de llibres sobre la història del Barça. El millor encara està per arribar, segur. Etern aprenent.
