Per proximitat familiar i per ser d’on soc i on m’he criat, en el Cambrils del boom turístic del segle passat, sempre he tingut una curiositat per un trosset de cartró rectangular molt popular en aquells temps, les postals. Va ser un important element de comunicació, ara en declivi amb l’aparició de les xarxes socials i les fotografies digitals. Tots recordem com el ritual d’unes vacances, d’un viatge familiar, d’un desplaçament especial a una altra ciutat o país, començava amb la recerca d’aquest record, souvenir, generalment una fotografia emblemàtica de l’indret on ens havíem traslladat. La litúrgia de triar la més adient per a cada destinatari, escriure a ma un missatge curt per donar senyals de vida, enganxar-li un segell, i dipositar-la a la bústia, era un plaer compartit amb la família, amb el risc que moltes vegades arribaves abans tu que les postals.
La postal ha estat substituïda per les fotos dels mòbils enviades per les xarxes socials
El món de la postal i del seu contingut mereixeria una tesi doctoral, em consta l’existència d’algun treball de grau sobre el tema, sobretot perquè hi ha hagut grans fotògrafs que s’hi han dedicat. És el cas d’Antoni Campañà, un dels fotògrafs catalans més destacats del segle XX, que va ser un pioner de la postal turística, amb especial atenció a Cambrils i a la Costa Daurada. Fa poc la seva família va fer a l’Ajuntament de Cambrils una cessió de milers de reproduccions fotogràfiques de la seva obra entre els que hi ha 139 positius de postals de Cambrils datades entre 1965 i 1989.
Les coses, però han canviat molt i el món analògic està en perill d’extinció. Ara tot es comparteix a l’instant, i en l’era digital el paper de la postal ha estat substituït per les fotografies fetes des dels telèfons mòbils i enviades de forma immediata a través del WhatsApp, o compartides al món sencer per X, Telegram, Instagram o TikTok. Com diu un conegut la foto digital ha matat la postal, per allò del vídeo que va matar l’estrella de la ràdio.
Segur que us n’heu adonat, aquí i a fora, que ja no es veuen tants expositors de postals a les papereries, quioscos, estancs o a les botigues de souvenirs, i això ja indica que és un món a la baixa. Per la caiguda Un amic del sector em comenta que a Salou només se’n troben a tres establiments del Passeig Jaume I, i al Port de Cambrils només pots adquirir-ne en dos punts, unes dades prou indicatives d’un costum en desús. Les xifres de vendes han caigut en picat en els últims deu anys per diversos motius, els empresaris parlen que han baixat a una tercera part, i que difícilment n’arriben a vendre una trentena al dia, llunyíssim de l’edat d’or del producte. Entre els motius que expliquen hi ha l’elevat cost, sobretot per la pujada constant dels segells internacionals, que fa que al final se’n vagi prop dels tres euros. I és clar, com es pot competir amb les xarxes que tenen un cost! Els empresaris coincideixen que el WhatsApp va ser l’estocada definitiva al que abans havia estat un bon negoci.
El turistes francesos són els principals clients i els bascos encara n’envien algunes
Però tot i que poques de postals se’n continuen venent i enviant. Encara queden alguns romàntics que gaudeixen d’aquest petit plaer. Sense pretensions científiques ni estadístiques, només xerrant amb amics del sector, els principals remitents són els turistes estrangers, fonamentalment els francesos (dades de la Poste parlen que el 2019 se’n van enviar 9 milions a tot França), els belgues i els holandesos, per aquest ordre, i algun alemany, mentre que no els consta que els britànics n’enviïn cap i mira que a Salou n’hi ha forces! La llista la tanquen ‘els de Bilbao’, perquè hi ha coincidència que els visitants bascos mantenen força la tradició d’enviar postals, especialment a l’aitona i a la amona, els avis en eusquera, per saludar-los i enviar-los un record de la nostra terra. La llista la tanquen els col·leccionistes, perquè encara es manté certa tradició de guardar postals, i es veu que hi ha un bon mercat d’intercanvi arreu del món. També se’n comparteixen milions a través del Postcrossing, una plataforma web dedicada a l’intercanvi de postals. I deixo per una Mirada del Pep Escoda quan torni de vacances que us pot parlar, amb més coneixement que jo, del Mail-Art, l’art postal.
Disculpeu aquesta mirada nostàlgica a un món, el de les postals, que es resisteix a desaparèixer i que busca readaptar-se a una nova època, en el món de la immediatesa.