França assisteix incrèdula a un fenomen sense precedents. L’escassetat extrema de combustible ha obligat a tancar milers de benzineres. Encara aquesta setmana començava amb més de 2.500 estacions de servei amb una ruptura d’estoc d’almenys d’un producte, i més de 1.150 amb una manca total de gasolina. Aquesta situació és conseqüència de la vaga que van iniciar a finals de setembre els treballadors i treballadores de les refineries de TotalEnergies, per demanar un increment salarial que la direcció es resistia a negociar. Per a acabar-ho d’arrodonir, el Govern francès va minimitzar l’impacte d’una mobilització, que ha estat una mostra del que pot succeir davant l’amenaça d’una ‘tardor calenta’.
Aquests dies trobar una benzinera oberta i amb combustible resulta força complicat a les grans ciutats. A Lió, encara a hores d’ara quan escric aquesta mirada, només vuit estacions de servei disposen de gasolina sense plom. No són poques les cròniques que venen parlant de cues quilomètriques i d’enfrontaments físics i verbals entre els conductors i conductores, que han hagut d’esperar hores i hores per posar benzina.
La imatge es tan dantesca que em vaig atrevir a llençar-me a la recerca de combustible. Armat de paciència, els dos primers intents a les dues benzineres del barri van resultar infructuosos, totes dues tancades i barrades. L’endemà, vaig trobar una gasolinera oberta amb un camió cisterna descarregant, i no menys d’una desena de cotxes esperant. Mentre feia cua, es palpava la tensió entre els conductors dels altres vehicles. No en va, el subministrament és limitat a 30 litres per usuari, és prohibit omplir bidons, i el risc que quan arribi el teu torn s’hagi esgotat la gasolina és elevat. Després d’uns quaranta minuts d’espera, objectiu aconseguit, ja tenia combustible per arribar a la frontera.
No poden dir el mateix milers de persones, habitants de zones rurals que tenen el cotxe com a únic mitjà de transport i que s’han vist obligades a deixar d’anar a la feina. Ni tampoc, agricultors i ramaders, o alguns autònoms que no han pogut omplir els seus dipòsits i han deixat els seus negocis al ralentí. També empresaris del sector turístic han vist com les seves reserves eren anul·lades en plenes vacances escolars de Tots Sants. Tot això sense oblidar que l’escassedat va provocar un immediat increment dels preus. Una de les gasolineres més cares de Paris va arribar a vendre el litre de gasoil a 2,99 euros, i el litre de sense plom premium a 2,95 malgrat el descompte estatal de 30 cèntims (als que TotalEnergies afegeix 20 cèntims addicionals), descompte que també apliquen les gasolineres a l’altra banda dels Pirineus.
La vaga a TotalEnergies, a la que es van afegir treballadors i treballadores d’altres refineries, és en vies de solució amb unes negociacions en curs per fixar un increment salarial. No obstant això, el diàleg no es va iniciar fins que les cues a les benzineres eren més que evidents, el reguitzell de gasolineres tancades augmentava, fins a fer-se inacceptable a moltes zones del país; i el president francès, Emmanuel Macron, es veia obligat a pressionar les parts implicades per resoldre la crisi.
TotalEnergies acaba de signar un benefici de quasi 17.300 milions de dòlars (la mateixa quantitat en euros) durant els primers nou mesos de l’any (entre gener i setembre); xifra que supera el benefici amb el que va tancar l’any passat. És cert que els seus treballadors rebran una prima equivalent a un mes de salari, i que els seus accionistes seran remunerats, com cert és també que gran part d’aquests «beneficis extraordinaris» es quedaran a la caixa forta.
I és que el Govern francès, sense majoria absoluta a l’Assemblea Nacional, acaba de trametre el seu Pressupost a cop de decret, per evitar el vot parlamentari. Un pressupost que no inclou les esmenes de l’oposició per establir un impost especial per aquests «beneficis extraordinaris». Polítics de penúria davant l’amenaça d’una ‘tardor calenta’.