El psicòleg més exitós del Canadà, Jordan Peterson, haurà de sotmetre’s a un curset de reeducació si vol mantenir l’habilitació professional que atorga el col·legi oficial de la professió a Ontario. Peterson, que té l’honor de ser el psicòleg del seu país més citat en el món acadèmic i científic, i que ja fa temps que va abandonar la pràctica clínica per dedicar-se en exclusiva a escriure best-sellers, donar conferències i alimentar el seu canal de YouTube, ha pecat de lliurepensador i de no plegar-se a les exigències discursives de la inquisició moderna.
És un pecador clàssic. Algú que gosa desafiar amb la pròpia veu i a pit descobert les veritats hegemòniques del seu present. En altres temps l’haurien engarjolat en una masmorra o en el pitjor dels casos socarrimat en una foguera. Ara, més civilitzats com som, se l’amenaça amb retirar-li la llicència per exercir la seva professió amb l’argumentació que els seus pensaments són patològics i que necessita urgentment reeducar-se pel seu bé i el de la humanitat sencera.
Naturalment, a Peterson tot això de la reeducació li rellisca sobiranament i així ho ha fet saber sense eufemismes. El col·legi de psicòlegs d’Ontario s’hi haurà de posar fulles perquè a un lliurepensador de soca-rel no el reeduca ni un exèrcit capitanejat per Irene Moreno i Tània Verge.
El canadenc, probablement, acabarà traient profit d’aquesta polèmica que protagonitza. Vendrà més llibres, li pagaran millor les conferències i monetitzarà encara més els seus canals de continguts digitals. Una altra cosa és l’efecte que l’avís dels benpensants membres del col·legi de psicòlegs d’Ontario pugui tenir sobre l’anònim col·lectiu de professionals de la cosa que veu com sortir de la línia oficial de pensament en segons quines temàtiques pot comportar-los-hi acabar abocats al pacte de la gana per la impossibilitat de practicar el seu ofici. Al cap i a la fi, no tots els que pensen com Peterson tenen els recursos de Peterson. I és a ells a qui en realitat va adreçada la fàtua del col·legi.
Ja poden endevinar, els que encara no ho hagin fet, les temàtiques sobre les quals Peterson aixeca la veu. El seu pensament heterodox i les conclusions dels seus estudis abracen molts assumptes. Però els que l’han situat a la diana són, quina sorpresa!, la seva mirada certament subversiva al voltant del feminisme de darrera generació i la ideologia de gènere. També la seva teoria sobre la jerarquia social ha aixecat polseguera. És, diguem-ho clar, un pensador trencador, polèmic, amb poques concessions a l’adversari i que per força ha de generar anticossos entre els qui militen, amb arguments o sense, en posicions diferents de la seva sobre totes aquestes qüestions.
El dogma s’ha fet amo i senyor de la conversa pública i també de la discussió científica i filosòfica. Al senyor Peterson se li aplica la doctrina del prohibit pensar si no és en els termes correctes.
Una bonica manera d’oficialitzar i naturalitzar el totalitarisme ideològic. Lluny de combatre’l amb arguments, se l’amenaça des de l’oficialitat amb retirar-li la llicència i, atenció, es converteix tota la seva línia de pensament en una patologia que mereix medicació en forma de curs de reeducació.
Un imaginava que la reeducació era en el present només cosa dels xinesos, coreans del nord i països similars. Afortunadament, a Peterson no l’ingressaran en un camp de treball ni li aplicaran descàrregues elèctriques per cremar-li el seu cervell malaltís. Només ha de seguir un curset i aprendre’s els manaments que ens ha dictat la filòsofa Judith Butler, el nou Moisès de la modernitat, a qui una autoritat gairebé divina ha dictat els manaments d’obligat compliment que han d’imperar en qüestions de gènere.
Canadà no ens queda tan lluny. Així que mentre els llibres de Jordan Peterson no estiguin encara a l’índex de lectures prohibides de la Nova Santa Inquisició els recomano 12 regles per viure (Editorial Columna, 2018). No per convèncer-los de res. Però sí per convidar-los a jutjar per vostès mateixos si les coses que diu Peterson mereixen una fàtua professional com la que han dictat en la seva contra els estúpids buròcrates del col·legi de psicòlegs canadenc.
