Un llibre per cada any de la seva vida... Curiós algoritme que enguany es trencarà positivament perquè diu que en traurà dos o tres més abans de desembre... I és que la ploma, l’energia i el bon humor de l’Olga Xirinacs són inesgotables, i així ho ha valorat l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, que el passat 29 de març li va atorgar el premi Jaume Fuster, una distinció que es farà realitat el 15 de juny en un acte oficial al Museu d’Art Modern de Tarragona.
Avui compleix 86 anys i demà presenta al vestíbul del Teatre Tarragona el seu vuitanta-sisè llibre, La cua de vaca (Editorial Ganzell), una compilació de proses curtes, algunes d’elles que revelen misteris... «Altres que punxen» assevera enriolada, com quan denuncia que la gent gran no pot accedir a la Muralla per falta d’accessos adaptats com rampes «Li dic Adeu a la Muralla, després de tota una vida havent-hi anat...»
També demà l’escriptor, crític literari i professor de la UVIC, Llorenç Soldevila, autor de la geografia literària dels Països Catalans, conduirà una passejada literària per la ciutat de Tarragona tot resseguint la ruta de l’Olga Xirinacs, els seus referents literaris, els seus llocs estimats.
Tornant al 86è llibre de l’escriptora, es tracta de misteris literaris, com el del cementiri dels Jans -un dels temes recurrents de la seva narrativa- o el de la Cova del Miracle on «viu», segons explica, el Severià Vargas, un personatge literari dels seus, que, com els dels westerns, sempre té una foguera amb el cafè a punt pels passavolants que vulguin compartir una tassa de cafè amb ell... O d’altres misteris de la vida real, com la confabulació en contra que va patir en ocasió del seu premi Sant Jordi el 1984, per part d’alguns escriptors coneguts, que tancats en el seu barcelonisme no volien/podien creure que es pogués premiar algú de les comarques del Sud: «No em coneixien i tenien reticències perquè no era de Barcelona, però al final em vaig endur el premi de la crítica per Al meu cap una llosa».
Aquestes dificultats discriminatòries dels autors tarragonins, víctimes del centralisme barceloní, Olga Xirinacs les ha viscut al llarg de la seva llarga carrera. Comentant les dificultats de reconeixement del reusenc Xavier Amorós i d’ella mateixa apunta: «dubto que la nostra «aura», del Xavier Amorós i meva, arribi més enllà del Garraf, cosa que aquí tenim ja molt patida.» -I afegeix- «I, encara, Amorós té una preciosa biblioteca a Reus dedicada. Que jo tenia aquí un col·legi amb el meu nom, amb mestres joves molt entusiastes i el van suprimir, això que havia obtingut dos premis d’Escola Verda i un de Baldiri Reixach!»
Parlar amb l’Olga Xirinacs és sempre un gratificant intercanvi d’informacions i sensacions, i un xut d’energia positiva, tan necessària en aquests moments d’evident pèrdua d’ús social del català, agreujada per les sentències judicials desfavorables a la immersió lingüística, com la que és notícia aquesta setmana als mitjans de comunicació, ja que obliga a impartir el 25% d’ensenyaments en castellà a l’escola catalana. Acabo la conversa amb l’Olga Xirinacs perquè diu que cada dimarts a les 11 h ha de baixar al Balcó del Mediterrani a manifestar-se amb els «Jaios per la República», com en diu carinyosament... I és que la seva energia no decau... Per molts anys, Olga!
