Després de tan monumental aixecada de camisa, ara tothom s’espolsa les puces i la responsabilitat de sobre. L’endemà d’acabar la Copa Amèrica de vela, una senyora neozelandesa apareixia per TV3 declarant, en un atac de sinceritat, que el seu país preferia gastar els diners públics en sanitat i educació. Per tant, gràcies, Catalunya, per gratar-vos la butxaca i sufragar aquesta acurada mostra dels temps que corren. De seguida, l’ajuntament d’en Collboni assegurava que no tornaria a passar, mentre els organitzadors demostraven força arrogància en replicar que el port barceloní els hi quedava petit. Com propulsats per una molla, la resta de forces polítiques es desmarcaven del desgavell prometent grans fiscalitzacions i auditories que, ja hi podem apostar, quedaran en paper mullat.
Confirmades les pèssimes expectatives, ara tothom s’espolsa la responsabilitat
Al cap i la fi, ser la seu d’aquesta competició ha representat el declivi moral i pèrdua de valors, la voluntat de governar per als poderosos, sufragant-los els capricis amb diners públics mentre s’abandonen prioritats de govern i els interessos majoritaris. A les acaballes del desastre, alguns responsables d’haver portat aquest circ de rics a Barcelona ja mostraven una cínica expressió de penediment. Encapçalaven la desfilada, Ada Colau i Janet Sanz, especialistes a dir blanc i fer negre, il·lustres representants d’aquesta esquerra buida de contingut i principis que ha perdut tot el sentit. S’han acostumat a actuar així i que mai no passi res, a què mai no hagin de pagar responsabilitats.
Com tampoc les donaran els mitjans de comunicació, còmplices a l’hora de presentar una realitat paral·lela, inexistent, consistent en cantar meravelles d’aquest fiasco. No s’han vist per enlloc ni els dos milions i mig de visitants previstos, ni els índexs televisius han justificat la fortíssima inversió. Ambdós factors, ja ho sabem del cert, van ser falsejats per aconseguir la consideració d’esdeveniment d’excepcional interès públic. Una qualificació que ha estat la porta d’entrada a la dispensa d’unes subvencions milionàries que mai coneixerem al detall. Oficialment, s’han lliurat als organitzadors uns 54 milions d’euros, sense comptar amb les inversions fetes en espais públics que han estat reconvertits en zones privades per a gaudi de participants i propietaris de vaixells.
Ens hem empassat tota mena de mentides per satisfer els interessos d’una elit de rics
La llista de pífies és inacabable: S’han fet anar mètodes de recompte ridículs, consistents en incloure com a espectadors de les regates a qualsevol que caminés per la zona de platges barcelonina. Els mateixos hotelers i restauradors, sempre tan àvids, reconeixen que no ho han notat a caixa. També ha rebut el prestigi del món universitari, que legitimava un impacte superior als 1.115 milions d’euros que ningú ha vist per enlloc. Simplement, donaven per bo un estudi interessat i fals dels mateixos organitzadors.
En un país com cal, la pressió per saber quants diners s’han embutxacat quatre llestos resultaria formidable. Però no, no passarà res i ens hauran colat un gol per l’escaire, sense que ningú vulgui reconèixer, ja que hi som, que aquesta no és la Barcelona del 92, ara cremada i esgotada d’estar al mapa mundial, morta d’èxit en benefici de pocs i per desgràcia dels barcelonins, als que no deixen altra sortida que tocar el dos de casa perquè continuï l’especulació i aquests escàndols promocionats per foscos interessos.
Estem en pèssima forma col·lectiva, sí, però els que maneguen els fils ens voldrien rendits, que no els molestéssim per poder continuar el saqueig sistemàtic a voluntat. Sembla que ens toqui aguantar tota mena de malsons. La Copa Amèrica com a metàfora de temps nefastos, aquells en què els gestors manen en benefici exclusiu dels influents. D’aquí a quatre dies, quan creguin que ens n’haurem oblidat, tornaran a la càrrega per col·locar-nos qualsevol fotesa altre cop. Els polítics no hauran après la lliçó d’aquest fracàs perquè, simplement, no convé als seus interessos particulars. Si tornen a portar un desori similar, serà ben bé perquè ens ho mereixem, incapaços de posar límits a un personal que no ens representa com caldria.