<iframe src="https://www.googletagmanager.com/ns.html?id=GTM-THKVV39" height="0" width="0" style="display:none;visibility:hidden">
Whatsapp Diari de Tarragona

Para seguir toda la actualidad desde Tarragona, únete al Diari
Diari
Comercial
Nota Legal
  • Síguenos en:

Esperant en candeletes el famós congrés dedicat al romesco, teoria i pràctica

L’Ajuntament tarragoní, amb el seu alcalde al capdavant, ha fixat un precedent perillós perquè, a partir d’ara, tothom pot demanar una sucosa subvenció amb qualsevol excusa de mal pagador

27 enero 2025 17:21 | Actualizado a 28 enero 2025 07:00
Frederic Porta
Participa:
Para guardar el artículo tienes que navegar logueado/a. Puedes iniciar sesión en este enlace.
0
Comparte en:

Fa dies que vivim esverats, en espera que la notícia tingui continuïtat, però no la veiem ni trobem. Què se n’ha fet de la subvenció per a l’estudi del romesco? En el seu moment, quan es va publicar la picossada reservada a tal apartat ens vam quedar un xic garratibats. Ara només podem certificar que ens ho empassem tot sense problemes.

Per aquells que se n’hagin oblidat, recordarem que l’Ajuntament de Tarragona, encapçalat pel seu alcalde, ha licitat l’organització d’un congrés d’investigació tècnic cultural al voltant del romesco, dotat amb 130.000 euros. La trobada durarà dos dies i té l’ambició de convocar a més de 250 persones vinculades o interessades en aquesta salsa tan nostradament tarragonina. Perdoneu el fàcil joc de paraules, però n’hi ha per sucar-hi pa. Segur que vivim en el millor dels mons i tenim totes les prioritats de qualsevol àmbit més que satisfetes quan ens dediquem a tan gastronòmica manera de pentinar el gat.

Per al sector públic, segur que no hi ha cap urgència més a Tarragona on posar diners i segur que el sector privat no veu adient invertir ni un ral en l’esmentat congrés, no ho troba necessari. Ha de sortir dels nostres impostos, clar.

Suposem que els congressistes es posaran ben seriosos i canònics per alertar-nos dels perills que comporta una mala barreja d’ingredients, que optaran per una picada casolana feta amb avellanes de la terra i renegaran de la globalització, condemnant a cremar en l’infern aquell xef que se li acudeixi emprar fruits secs de procedència turca. Servidor n’és consumidor plaent i no sap distingir gaire la teoria de tan excelsa matèria. Només sabem si està bo o no, si les parts són de qualitat o fluixegen, però no sabríem distingir ben bé quin romesco és l’específic del peix i quin toca quan es tracta d’engolir calçots, som així de profans en la matèria. Ara bé, regalar una subvenció de 130.000 euros ens sembla un xic peculiar. Savis deu tenir el nostre consistori quan decideix premiar aquesta recerca, com si ens hi anés la vida i sobressin els diners.

De la novetat n’han fet conya als diaris digitals del cap i casal, potser envejosos de no amanir els seus plats amb tal menjar de déus, del que ens afanyarem a sol·licitar denominació d’origen.

Aquest recel els feia salpebrar la notícia amb alguns afegitons de dubtós gust com, per exemple, assegurar que el plec de condicions estava redactat ple de faltes d’ortografia en un catanyol d’aquells que deu remoure l’ànima d’en Pompeu Fabra. Ep, no us espanteu, que com a excusa diran que sort que no ho han redactat en castellà, que així ens entenem tots i s’eviten que quatre llepafils reclamin el respecte degut per la llengua nadiua, ja prou maltractada sistemàticament.

També poden al·legar, i no els creurem, que és la Unió Europa qui sufragarà la festa culinària gràcies als fons New Generation, argument de pissarrí davant del qual només ens queda pregar que els responsables continentals no arribin mai a conèixer la notícia o ens pensaran que ens hem begut l’enteniment, comprovant a què coi destinem la caixa comuna de tants països involucrats.

No hi ha més remei que felicitar l’alcalde, senyor Viñuales, per la part que li toca en sancionar amb el seu vistiplau tan singular iniciativa. Si l’exemple es torna moda, ja el planyem perquè es trobarà un munt d’iniciatives privades del més variat repertori picant a la porta de la plaça de la Font en petició d’una ajudeta. Total, són 130.000 euros de res i per aquest preu, el batlle podria satisfer uns quants capritxos dels seus convilatans, desitjosos d’aferrar-se a la cornucòpia de l’abundància, a la mamella que raja per satisfer sortides de bomber d’aquest calibre. Visca el romesco, malgrat que en aquest cas se’ns hagi posat força malament a l’estómac. Prou agre l’ocurrència del batlle trànsfuga.

Al capdavant del consistori municipal, Viñuales hauria de ser el primer a posar cert criteri i aturar iniciatives que, pel cap baix, gens diuen de bo sobre la seva gestió i prioritats, d’allò tan català i en decadència que abans anomenàvem seny.

Comentarios
Multimedia Diari