Confiem en Sant Pere, perquè el que ha sigut Sant Joan, si més no a Reus ( una altra cosa va ser a Valls, i en general arreu del país, tret d’alguna tràgica situació com a Gimenells), no es va acabar de comportar com li tocava. A Reus, per Sant Joan és quan es llegeix el pregó i s’encèn la primera tronada de les festes de Sant Pere que tenen el seu pic el dia 29. La vigilia a la tornada de l’ofici de completes, se n’encèn una altra, i el dia de Sant Pere dues més: una a les onze del matí amb actuació de lluïment del seguici festiu i una altra a l’acabar la professó solemne amb el bust reliquiari situat davant de l’Ajuntament.
Les quatre tronades acaben esdevenint, com passa – se m’acut- amb l’espectacle inaugural del festival Grec de Barcelona, l’element que certifica la bondat de la festa, ( o del festival) i gairebé l’esdevenidor del curs de l’any.
Us en parlo en tant que pregoner de l’any 2018, i des de la màgia i honor que suposa fer l’encesa de la primera tronada. Aquest any la pregonera ha sigut l’atleta, corredora de muntanya, fisioterapeuta i osteòpata Núria Gil Clapera, que per fer referència a les marques d’aquest any, us heu de fixar en les primeres posicions que ha obtingut tant al campionat d’Espanya KmV, o l’Spartarn Trail Patagonia run, la Transgrancanària, com al Campionat de Catalunya Trail.
Núria Gil Clapera va destacar la importància dels valors de l’ensenyament i de l’esport que van de la mà a la capital del Baix Camp, i on va reblar la idea que amb l’encesa de la tronada «tots els sentits es focalitzen i sembla que es paralitzi el món a la plaça del Mercadal».
Després del pregó es va lliurar el tro de festa al fundador i excap de colla dels Xiquets de Reus, Quim Vilafranca, membre actiu tots els 42 anys de la colla.
Fins aquí tot fantàstic. La flamant alcaldessa, la socialista Sandra Guaita, presidia el saló de plens amb l’estampa del pacte de govern, flanquejada per la presidenta de la Diputació d’ERC Noemi Llauradó, i pel regidor de cultura, el republicà Daniel Recasens, i per Pep Baiges, fitxat pel PSC, i a qui li deu doldre no poder escriure el que es va viure després pel seu ‘El món de Reus’.
I és que on Sant Joan es va distreure va ser en l’evolució de primera tronada. Tot un cerimonial, que com passava en els antics oracles, fixar-se en la intensitat del so dels mascles o morters al petar, la velocitat amb què ho fan, l’olor de la, pòlvora, el gris del núvol que es conforma, és tota una ciència.
La tronada es fa a la plaça del Mercadal, i segueix la seva estructura rectangular gràcies al camí de pòlvora traçat entre els solcs que hi ha entre els adoquins de la plaça, tot salpebrat per trons que animen la ruta de la trentena de mascles, i un dibuix pirotècnic final. I tot això, així de fa més de 300 anys. Com també passava a tants altres pobles i ciutats: Tarragona en fa petar 14 amb una metxa des del balcó de l’Ajuntament per Santa Tecla, Falset fa la tupinada, Les Borges del camp, l’Aleixar i Riudecanyes també n’encenen, i al meu poble, a Vila-seca, també hi ha registre documental a les actes municipals del segle XIX, i la premsa del 1902 , i fins la dictadura de Primo de Rivera, i ara el Ball de Diables mira de recuperar-los.
I a Reus en tots aquests anys segur que n’han passat de tots colors, com l’encesa un per un mascle que va fer el president Jordi Pujol sota la pluja el 1997, o la guspira que va saltar el 2016 i va fer petar el quadre final abans d’hora. El 1868 va ser el pas del Ball de diables reusenc que la va fer encendre accidentalment quan no tocava, o l’accident del 1881 al barri del Carme, o l’anècdota del militar que la volia prohibir perquè va caure del cavall al petar el primer mascle, i tantes altres.
Aquest 2023 n’hi podem afegir una altra, i és que la tronada d’aquest dissabte es va apagar dues vegades. I això va fer que la Núria Gil hi hagués d’acostar la vara i la flama dos cops més, a banda de l’inicial perquè seguís petant fins al final, en una tronada que diuen els més avesats, que anava petant massa alentida.
La velocista va haver de tirar de la seva experiència a superar els obstacles que tenen les curses de muntanya per anar acostant-se al reguer de pòlvora i encendre de nou la tronada que tenia el públic espectant.
El cor de la primera alcaldessa, a més dels experts en pirotècnia i guardadors de la tronada, es devia accelerar, perquè no s’estronqués la festa a la primera de canvi. Per sort Sant Joan es va desvetllar a temps per l’esclat final, i segur que li ha transferit el pes de la càrrega a Sant Pere, perquè les tres tronades que queden, allunyin els mals auguris de la plaça, i petin en tot el seu esplendor, per aconseguir que s’aturi l’Univers mentre el Mercadal envia el seu missatge de festa i alegria durant aquells minuts.
