Catalunya manté, com és habitual, entretinguda la política espanyola, i aquestes últimes setmanes ha tornat a ser protagonista per diferents motius, tant al Congrés i també en l’àmbit institucional perquè ha recuperat presència a Madrid amb la visita del president de la Generalitat al rei Felip VI. Amb l’audiència amb el monarca el president Illa vol recuperar la ‘normalitat’ entre les dues institucions amb el tarannà que el nou mandatari català vol imprimir a la seva acció de govern. Feia nou anys que cap president visitava la Zarzuela, i que Felip VI era persona non grata per la institució catalana. Per això l’encaixada de mans, les bromes, i els comentaris que es van intercanviar tots dos, segellaven aquesta normalització de relacions entre Catalunya i la monarquia.
Un dia abans Illa va protagonitzar una altra foto al Palau de la Generalitat rebent a Jordi Pujol, en el que s’ha considerat la restitució del llegat polític l’expresident. Després de l’entrevista, el president socialista va qualificar Pujol com «una de les figures més rellevants de la història política de Catalunya», un gest cap al món convergent al qual el nou mandatari català no envia missatges de cara a intentar recosir ferides del passat.
Durant la celebració de la Diada a Madrid Salvador Illa ens va reconèixer que la seva presència a la capital espanyola seria habitual en el marc d’aquesta normalitat que pregona, sense estridències i amb voluntat decidida d’explicar-se. En el mateix escenari on altres presidents catalans fa anys commemoraven la festa nacional de Catalunya, amb sis ministres a la primera fila, Illa va etzibar una de les frases que li agraden més: «Catalunya ha tornat». I va fer un cant a recuperar la relació entre Catalunya i Espanya en un marc de «la serenitat, l’estabilitat i la lleialtat».
Mentre escoltava la intervenció del president em va semblar que el discurs no era nou, em sonava, eren paraules que ja havia escoltat abans durant els meus llargs anys a Madrid. Però quan Illa va fer l’anunci que va ser el titular de l’acte, els vaig comentar als companys que tenia al costat «que Illa pujoleja». La notícia va ser que igual que recorreria tots els pobles i ciutats de Catalunya també ho faria per les comunitats autònomes espanyoles de forma regular perquè «volem escoltar i que ens escoltin; volem mantenir un diàleg obert i sincer sobre com fer entre tots una Espanya millor». Una línia habitual no només dels discursos de Jordi Pujol sinó de la seva acció política. Com ha anunciat ara el president Illa, Pujol també va iniciar el seu primer mandat l’any 1981 visitant regions espanyoles, i la primera va ser Castella i Lleó, on va pronunciar un discurs a la Universitat de Salamanca per explicar que l’entesa amb Espanya era un objectiu principal en l’àmbit personal. Però no van ser només discursos, també hi va haver pedagogia, com una exposició amb el nom ‘Catalunya, tierra de acogida’, que el 2001 va recórrer 7 comunitats per explicar la realitat del país. A Madrid la van veure unes tres-centes mil persones i la van inaugurar el rei Joan Carles i el mateix Pujol. Eren uns altres temps.
El president Illa va aprofitar bé el seu primer desplaçament a Madrid, ja que dies després va transcendir un dinar important que va tindre amb l’elit de l’economia espanyola i alguns directius catalans, entre ells el president de Foment, Josep Sánchez Llibre. A més dels interessos econòmics, l’empresariat espanyol no veu clar el finançament singular per Catalunya que Illa va defensar assegurant-los que Espanya no es trencarà per aquesta qüestió i explicant la seva política econòmica. Algunes veus expliquen que als empresaris els va agradar la música de la partitura de Salvador Illa, que molts d’ells no s’estan de qualificar de convergent.
Salvador Illa ha de tornar aviat a Madrid per entrevistar-se amb el president espanyol en la ronda de contactes que Pedro Sánchez fa amb tots els presidents autonòmics. Per protocol li tocava ser el segon, però ha corregut la llista, ja que tots dos s’han vist sovint els últims mesos. Qui sap si d’aquesta relació tan estreta, al líder socialista se li ha empeltat una frase també pujoliana: «dicen, dicen, dicen...», que va emprar en el discurs d’inici de curs als seus diputats i senadors.