Ara fa uns dos mesos que totes les botigues de la zona centre i dels barris turístics de Barcelona poden obrir les portes cada dia, de dilluns a diumenge, fins al 15 de setembre. Els diumenges i festius l’horari és de les 12 del migdia a les 8 del vespre. Afecta els comerços dels districtes de Ciutat Vella, l’Eixample, Gràcia. Sants i el Poble Sec entre altres. Es tracta d’una zona més àmplia de la que fins ara es considerava turística i amb la nova normativa ha decaigut la regulació que permetia que els establiments de les zones turístiques obrissin cada dia als mesos de maig i octubre coincidint amb l’arribada de nombrosos creueristes a la ciutat.
La mesura està destinada a donar als turistes internacionals totes les facilitats possibles perquè gastin i és que els visitants més pròxims i els residents de Barcelona compren habitualment entre setmana i sobretot els dissabtes, mentre que els diumenges els dediquen a l’oci o a sortir de la ciutat. Es vol ajudar un tipus concret d’establiment: els grans espais de marques internacionals i franquícies ubicats en les zones més concorregudes i als establiments de les zones més cèntriques a refer-se del sotrac que va provocar-los la pandèmia arran del tancament de fronteres als turistes que, majoritàriament, són els seus clients.
Impulsar l’activitat dels negocis està molt bé però no tot s’hi val per afavorir el turisme. Cal tenir en compte els efectes en els veïns d’aquestes zones que es queixen del soroll i de no poder descansar els diumenges. I també la situació dels treballadors d’aquestes botigues per als qui el terme ‘conciliació familiar’ és un invent.
Aquest acord social, que així s’ha anomenat, d’horaris comercials a Barcelona el van signar associacions de comerciants, sindicats i Ajuntament amb l’objectiu d’aconseguir una recuperació ràpida de la delicada situació de molts grans comerços de la zona centre. Això sí, es va signar sota el compliment d’unes premisses: que el personal treballés en diumenge o festiu de manera voluntària; la compensació en forma de dietes o amb descans en dissabte i la creació de nous llocs de treball. Doncs a principis d’aquest mes el sindicat UGT de Catalunya ja ha denunciat diverses empreses per incomplir algunes d’aquestes condicions i ha instat l’Ajuntament de Barcelona a obligar que es compleixi l’acordat.
Ara cal esperar una arribada massiva d’estrangers, però això també és més que dubtós per nombrosos motius com la incertesa de l’economia mundial, la generalitzada inflació, els constants problemes als aeroports amb cancel·lacions de vols i pèrdues de maletes, i l’expansió de la setena onada de la covid. I és que quan es va arribar a l’acord històric al mes de febrer d’obrir les botigues els diumenges i festius durant quatre mesos, es va fer preveient una recuperació plena de l’activitat turística com les d’abans de la pandèmia perquè sortís a compte. Això vol dir uns ingressos per a la ciutat d’entre els vuit mil i els onze mil milions d’euros. Caldrà veure-ho.
Per ara, durant aquests primers dos mesos d’entrada en vigor del canvi d’horaris comercials, he estat observant els carrers i de gent amb bosses a la mà en diumenge gairebé no n’hi ha. Preguntant a botiguers com els va, la majoria responen que moltes persones entren als comerços a tafanejar o a refrescar-se una estona amb l’aire condicionat però de calaix, ben poc. Confiaven molt en les rebaixes però aquestes han coincidit amb una inflació desorbitada i una baixada del consum de productes que no són de primera necessitat perquè la renda disponible de moltes famílies s’ha reduït.
Encara és aviat per saber si els surt a compte a les botigues obrir diumenges i festius. De fet, al final de la campanya una entitat pública, Barcelona Activa, farà un seguiment del compliment dels indicadors de l’acord per avaluar si ha estat una bona mesura o no. Altres ciutats, com ara Tarragona, també estan pendents del resultat d’aquesta iniciativa per implantar-la o no més endavant. Haurem d’esperar.
