En una de les seves magnífiques faules Isop ens parla dels fills d’un pagès que estaven sempre barallats i que discutien per qualsevol cosa. Fart d’aquestes disputes contínues, el pagès va demanar als seus fills que portessin i afilessin uns llistons de fusta fins que hi havia a la granja. Un cop els va tenir els va aplegar tots junts i va demanar als fills que els trenquessin per la meitat. Després d’una bona estona d’esforços i suor, cap resultat.
Aleshores el pagès va desfer el manyoc de llistons i va donar un a cada fill, comprovant aleshores que els podien trencar amb facilitat. «Ja ho veieu –va dir el pare–, units sereu invencibles, dividits i barallats no anirem ni a la cantonada».
Conclusió, la unió fa la força. Només cal llegir una mica de la història de Tarragona: la unitat dels tarragonins i tarragonines és una de les nostres fortaleses. La divisió, sinònim de derrota. Sempre. Ignorar una part dels tarragonins és d’un cinisme polític colossal. Dic això uns dies després que Pau Ricomà hagi presentat, a bombo i plateret, un pla de reactivació econòmic i social per a Tarragona. D’aquest pla sorprenen diverses coses...
Primer, que ens trobem davant d’una mena de totum revolutum on hi ha projectes que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) rebutjava quan estava a l’oposició (com la urbanització del pla parcial 10 de Tarragona –és a dir, tot l’entorn de l’anella mediterrània fins a la T-11–), fins a temes d’interès cultural però que difícilment podem trobar en un document de reactivació econòmica solvent, com el 700 aniversari del Braç de Santa Tecla.
Però el que és més lamentable és que, un cop més, l’actual suma de Govern (que no equip de Govern, com constatem cada dia) passa olímpicament de buscar l’acord i el consens amb els grups de l’oposició. No és que no s’arribi a cap acord, és que no es vol ni es busca. Crida l’atenció perquè en municipis propers i veïns sí que s’ha buscat el consens. Si el senyor Ricomà i els seus companys de viatge pensen bastir una ciutat només per als nacionalistes, estan cometent un error històric. Entre altres coses perquè aquesta ciutat no és independentista. Li aconsello humilment que repassi els resultats electorals, sense anar més lluny el de les últimes eleccions al Parlament.
O sigui, van tard, ho fan malament, ni tan sols sabem quants llocs de treball es proposen generar, en fi... Mireu, a Tarragona tenim més de 10.000 ciutadans que pateixen en carn pròpia el drama de l’atur, la majoria joves i dones.
Aquestes persones no necessiten –ni volen– més focs d’encenalls, ni «carnets de la República», ni noves cartes dirigides al president de Kosovo. S’han cansat dels numerets, volen un ajuntament eficaç i diligent que mereixi aquest nom.
El senyor Ricomà, els seus socis de la CUP, Comuns i incondicionals del senyor Puigdemont poden jugar a intentar trencar el manyac de llistons de fusta. És inútil, Tarragona només tornarà a triomfar quan tots i totes anem a l’una, com un sol poble, sense divisions ni exclusions. Les dinàmiques de confrontació que agita el nacionalisme independentista són suïcides, literalment. Tarragona necessita treballar de comú acord i lleialment amb el Govern d’Espanya, per exemple, per aconseguir obtenir el màxim profit dels fons europeus per a la reconstrucció que ha aconseguit el president Pedro Sánchez. Sols i barallats no assolirem res.
No podem seguir perdent més temps, tornem-nos a unir entorn d’un projecte de ciutat orgullosa de la seva identitat plural i brillant i la Tarragona que tots anhelem serà imparable. Conclou Isop: «no jutgis per les aparences ni menyspreïs ningú, si ajudes els altres t’ajudaran a tu i serà la millora manera d’ajudar al conjunt de la comunitat». Repeteixo, torni a llegir als clàssics, senyor Ricomà.