El projecte Horts socials representa una manera diferent de treballar i d’entendre l’acció social a què estem habituats els voluntaris de Càritas i, també, els propis participants perquè posem en joc totes les nostres habilitats i limitacions, les nostres il·lusions i les nostres incerteses per tal d’intentar que persones, fins ara pràcticament desconegudes, tinguin una base per refer la seva vida.
Es tracta d’un espai de trobada amb persones de diversos orígens, amb experiències i històries de vida diferents i amb diversos motius i interessos per acceptar treballar en un petit tros de terra i compartir l’espai amb altres individus.
La convivència no és fàcil. Els hortolans són persones soles o famílies amb dificultats per reactivar la seva activitat laboral i no tenen la mateixa capacitat de prendre decisions ni d’organitzar-se en el treball, ni la mateixa habilitat per relacionar-se i resoldre possibles conflictes. Quan tots, voluntaris i participants, treballem uns al costat dels altres sorgeixen espais de reconeixement i empatia; però, també, apareixen moltes situacions difícils i desafiants a la nostra comprensió; obstacles en la nostra relació quotidiana, on les nostres emocions entren en conflicte i, sovint, ens deixen en fora de joc. Els voluntaris han d’impulsar contínuament la dinamització del grup, ja sigui amb el suport tècnic de l’Associació Xicòria, o bé animant sempre les persones perquè no es deixin aclaparar per la situació individual que estant patint i no abandonin el projecte. Per aquest motiu cal acompanyar-les quan no tenen ànim de tirar res endavant.
Els voluntaris creuen que aquest projecte té moltes possibilitats per descobrir i potenciar les habilitats personals i socials dels participants. Per ells, transmetre i promoure aquestes capacitats d’interacció s’ha convertit en un dels objectius més importants del projecte dels horts, molt més que l’ajuda real en l’economia domèstica, gràcies a la producció de verdures de cada parcel·la. Aquest projecte denominat dels Horts socials, el valoren com una alternativa de socialització. El fet d’estar dintre d’un col·lectiu, en aquest cas d’hortolans, ofereix un sentiment de pertinença i d’identitat molt reconfortant.