Ara sabem que Putin va calcular curosament el moment per començar la guerra contra Ucraïna. I que hi va tenir molt a veure la feblesa energètica d’Europa, que s’havia anat incrementant els darrers anys.
Feblesa perquè els grans oligopolis volen treure rendiment dels seus actius invertits en combustibles fòssils i urani. En vint anys s’acaba la seva situació de domini i volen esprémer fins al final petroli i gas i urani. Per això han provocat un gran augment de preus assolint xifres rècord de beneficis però infligint greus perjudicis a tota la població.
I feblesa per la gran dependència del gas rus. Europa podia tancar carbó i nuclears però fent dues coses que no ha dut a terme: instal·lant massivament renovables (com ja fa Espanya o com acaben d’anunciar el Regne Unit i Portugal amb parcs eòlics marins de 3 i 4 GW) i amb accions potents d’estalvi i eficiència (l’assessor energètic britànic M. Liebreich explica que es poden fer estalvis del 80% de molts consums i el PROENCAT –Prospectiva Energètica de Catalunya 2050– diu que podem aconseguir una reducció general d’un 40%)
Ara es publiquen mapes de tota mena relacionats amb el tema: de les zones on es pot aprofitar millor el sol, el vent, l’aigua, la biomassa; d’on emmagatzemar l’energia, com interconnectar-la millor, d’instal·lacions a terra i mar de generació renovable o noves indústries per fabricar bateries, vehicles elèctrics o hidrogen. En veure cada mapa el relacionem de seguida amb la geopolítica i ens venen al cap Rússia, Algèria o els Estats Units que ves per on ara es beneficiarà d’aquesta circumstància venent-nos gas i petroli. Malauradament, Catalunya no figura en gairebé cap d’aquests mapes perquè els darrers anys no hem fet els deures. I ara que el món sencer s’adona de la urgència d’aprofitar els recursos energètics propis, veiem el gran camí que ens queda per recórrer. La diputada Silvia Paneque recordava al Parlament fa pocs dies amb dades de l’ICAEN, que a Catalunya des de 2018 no s’ha posat en funcionament cap parc eòlic nou i molt poca fotovoltaica.
Per si no n’hi hagués prou, alguns dirigents polítics, mediàtics, i del món socioeconòmic però també alguns que s’anomenen ecologistes, han defensat que no calia ser al mapa. Fins i tot un exconseller i un assessor del govern de la Generalitat en matèria de fons europeus defensaven encara no fa un any que no calia generar energia a Catalunya perquè la podríem portar d’Aragó. Avui segur que se’n penedeixen i no gosarien escriure-ho.
Som a la cua però això no ha estat sempre així. Corre per les xarxes un petit reportatge del 1946 on es veu un canvi de bateries d’un taxi elèctric a Barcelona de la marca Eucort, fundada per Eusebi Cortés, nascut a Bot. Catalunya era llavors al capdavant. Com el 1852 quan el farmacèutic Domènech va il·luminar la seva farmàcia a Barcelona; o quan el 1875 s’instal·là una dinamo per il·luminar les Rambles; o quan el 1876 es constituí a Barcelona la primera empresa elèctrica espanyola. Llavors érem al mapa i hi hem estat molts anys.
Així que cal recuperar el terreny perdut. Necessitem grans parcs solars i eòlics que veiem en altres indrets per produir els 10.000 ktep que consumirem el 2050 (7.500 menys que ara si fem estalvi i eficiència com cal). I necessitem aprofitar residus orgànics per obtenir biogàs així com generar hidrogen verd. Aquest és el repte gegantí per substituir l’energia bruta i contaminant de gas, urani i petroli. L’esmentat PROENCAT 2050 diu que això suposa una ocupació d’un 2,5% del territori i en tenim molt de desocupat. Ens hi van la salut i la vida amenaçades per la pol·lució i l’escalfament del planeta. Ens hi va la dependència energètica que ara és del 94% i ja veiem el que suposa no tenir energia pròpia. Ja no ens hem pogut beneficiar de tecnologia pròpia, ni de les fàbriques de bateries ni de cotxes elèctrics ni dels llocs de treball. I llegim cada dia com la generació i usos d’hidrogen van a altres indrets. El poc profit que traiem a l’energia a Catalunya és escandalós. Altres ja estan avançant més i pensen altres coses que aquí ens sonen estranyes. Amory Lovins, que dirigeix el millor centre d’energia del món, el Rocky Mountain Institute, ha dit que el problema avui no és on trobar energia renovable perquè la solar i l’eòlica són a tot arreu i són molt barates sinó com utilitzar-la millor, fer eficiència i estalvi, fabricació i gestió intel·ligents. Nosaltres encara parlem d’on la generarem i hi posem entrebancs.
Ara que tots els governs europeus donaran un nou impuls a les renovables i que ens connectarem millor amb França amb gasoductes preparats per hidrogen i gasos nets, se’ns obren noves oportunitats per situar-nos al mapa. Catalunya vol ser-hi o vol continuar depenent dels altres? Aquesta és la qüestió.